Sofonisba Anguissola
pintora italiana / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sofonisba Anguissola (Cremona, vers 1532 – Palerm, 1625) va ser una pintora renaixentista italiana i deixebla de Bernardino Campi. Apareix citada pel florentí Giorgio Vasari, en el volum Vite de Pittori, Scultori e Architettorii, com a contemporània dedicada a les belles arts.[1]
Autoretrat, pintura d'una taula devocional. (1556) | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1532 Cremona (Itàlia) |
Mort | 16 novembre 1625 (92/93 anys) Palerm (Sicília) |
Pintora de cambra | |
1558 – | |
Activitat | |
Camp de treball | Pintura i Pintura del Renaixement |
Lloc de treball | Roma Madrid Palerm |
Ocupació | pintora, artista visual, artista, dissenyadora |
Activitat | 1545 (Gregorià) – 1625 |
Gènere | Retrat pictòric, pintura d'història, pintura de gènere, pintura religiosa i retrat |
Moviment | Manierisme i Renaixement |
Professors | Bernardino Campi i Bernardino Gatti |
Obra | |
Obres destacables
| |
Família | |
Família | Anguissola (en) |
Cònjuge | Fabrizio Moncada (en) (1571–1579) Orazio Lomellino (en) (1584–1625) |
Pare | Amilcare Anguissola |
Germans | Minerva Anguissola (en) , Europa Anguissola, Lucia Anguissola, Anna Maria Anguissola i Elena Anguissola |
Es va endinsar pels camins dels ideals humanistes gràcies a la insistència del seu pare. La qualitat dels seus gravats, el classicisme naturalista i la paleta d'obscurs li van permetre adquirir fama internacional com a artista, ser admirada per Michelangelo Buonarroti i Antoni van Dyck, i encisar el monarca Felip II de Castella i I d'Aragó i Portugal, que la va convidar a ser retratista de la seva cort a Madrid, en què va pintar el Retrat de Felip II, que avui està penjat al Museu del Prado (Madrid) i que durant anys s'havia adjudicat a Sánchez Coello.[2]
Anguissola tenia prohibit estudiar anatomia i reproduir escenes reals. Per aquest motiu, els seus quadres són retrats d'ella mateixa i de la gent del seu entorn.[1] Morta a Palerm, fou enterrada a l'església de San Giorgio dei Genovese.