Felip II de Castella, dit el Prudent (Valladolid, 21 de maig de 1527 – L'Escorial, 13 de setembre de 1598), va ser monarca d'Espanya des de 1556 fins a 1598. Va ser també el primer monarca de la casa d'Àustria a esdevenir rei de Portugal, a partir de 1580. El seu regnat es va veure marcat per l'esclat de la revolta als Països Baixos espanyols, que va iniciar la Guerra dels Vuitanta Anys, així com les relacions exteriors amb França i Anglaterra, que acabaren amb la Pau de Cateau-Cambrésis i la desfeta de l'Armada Invencible, respectivament. En termes interns de la Corona, les grans despeses van arribar a provocar la bancarrota de la monarquia fins a tres vegades.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Felip II de Castella Retrat de Felip II (1565) de Sofonisba Anguissola. Oli sobre llenç. (Museu del Prado) |
Nom original | (es) Felipe II |
---|
|
Naixement | 21 maig 1527 Palau de Pimentel |
---|
Mort | 13 setembre 1598 (71 anys) Monestir de l'Escorial |
---|
Causa de mort | Causes naturals (Càncer ) |
---|
Sepultura | Cripta Reial del Monestir d'El Escorial |
---|
|
|
Sobirà de Portugal Imperi Portuguès |
---|
|
|
12 setembre 1580 – 13 setembre 1598 ← Antoni I de Portugal – Felip III de Castella → |
Sobirà de Castella i de Lleó Corona de Castella |
---|
16 gener 1556 – 13 setembre 1598 ← Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic – Felip III de Castella → |
Rei de Sardenya |
---|
|
16 gener 1556 – 13 setembre 1598 |
Sobirà de la Corona d'Aragó Corona d'Aragó |
---|
16 gener 1556 – 13 setembre 1598 ← Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic – Felip III de Castella → |
Rei d'Anglaterra (Iure uxoris) Regne d'Anglaterra |
---|
|
|
25 juliol 1554 – 17 novembre 1558 |
King of Ireland (Iure uxoris) (en) Regne d'Irlanda |
---|
25 juliol 1554 – 17 novembre 1558 |
Monarca Unió Ibèrica |
---|
|
|
Rei de Nàpols Regne de Nàpols |
---|
|
Monarca Regne de Navarra |
---|
|
|
|
Senyor dels Països Baixos Països Baixos dels Habsburg |
---|
|
Rei de Sicília Regne de Sicília |
---|
|
|
|
|
|
|
Ocupació | governant |
---|
|
Títol | Rei de Portugal i dels Algarves (1578–) Rei de Castella (1556–) Comte de Borgonya (1556–) Senyor de Biscaia (1556–) Senyor de Molina (1556–) Rei de Sicília (1556–) Rei d'Aragó (1556–) Duc de Brabant (1555–1598) Senyor dels Països Baixos (1555–) Monarca d'Irlanda (1554–) Monarca d'Anglaterra (1554–) Rei de Nàpols (1554–) Duc de Milà (1550–) Rei de Galícia Rei de Granada Rei de Jerusalem Rei de Sardenya Rei de Lleó Rei de Les Espanyes Comte de Barcelona Rei de Navarra Rei de les Índies Orientals i Occidentals i de les Illes i Terra Ferma del Mar Oceà |
---|
Família | Casa d'Àustria i Casal d'Àustria |
---|
Cònjuge | Maria Manuela de Portugal (1543–1545), mort del cònjuge Maria I d'Anglaterra (1554–1558), mort del cònjuge Isabel de Valois (1560–1568), mort del cònjuge Anna d'Àustria (1570–1580), mort del cònjuge |
---|
Parella | Marguerite de Waldeck |
---|
Fills | Carles d'Àustria ( Maria Manuela de Portugal) Carles Llorenç d'Àustria ( Anna d'Àustria) Dídac d'Àustria ( Anna d'Àustria) Felip III de Castella ( Anna d'Àustria) Ferran d'Àustria ( Anna d'Àustria) Isabel Clara Eugènia d'Àustria ( Isabel de Valois) Caterina Miquela d'Àustria ( Isabel de Valois) Maria d'Àustria ( Anna d'Àustria) |
---|
Pares | Carles V del Sacre Imperi Romanogermànic i Isabel de Portugal i d'Aragó |
---|
Germans | Maria d'Àustria, Ferran d'Àustria, Joana d'Àustria, Isabel de Castella, Margarida de Parma, Tadea d'Austria i Joan d'Àustria |
---|
Parents | Maria Manuela de Portugal (female double cross-cousin (en) ) Maximilià II del Sacre Imperi Romanogermànic (consogre, cosí germà) Maria I d'Anglaterra (tia segona) |
---|
|
|
16 abril 1581 (Gregorià) | consagració reial (Tomar)
|
|
Premis |
|
|
|
|
|
|
Tanca
Va ostentar els títols de Rei de Castella, Lleó, Aragó, Navarra, València, Portugal, Sicília, Nàpols, Sardenya, Còrdova, Còrsega, Galícia, Mallorca, Jerusalem, Granada, Toledo, Sevilla, Múrcia, Jaén, l'Algarve, Algesires, Gibraltar, les illes Canàries, les Índies Occidentals, Perú i les Illes i terra ferma del mar; príncep d'Astúries, Girona i Viana; Arxiduc d'Àustria; duc de Borgonya, Brabant, Luxemburg, Milà, Montblanc i Duc d'Atenes i Neopàtria; Comte de Barcelona, Rosselló, Cerdanya, Flandes i Cervera; senyor de Biscaia, Molina i Balaguer.