Furs de Sobrarb
From Wikipedia, the free encyclopedia
Els Furs del regne de Sobrarb són un mite bastit pel constitucionalisme aragonès durant l'edat moderna per legitimar històricament la lluita contra la ideologia cesarista que propugnava la primacia del rei per sobre de les lleis. En un ambient polític que propugnava l'increment de l'autoritarisme reial els constitucionalistes aragonesos inventaren la llegenda d'un regne que hauria existit a l'alt Aragó amb capital L'Aïnsa. Aquest mític regne es basava en l'històric Comtat de Sobrarb [1] i segons la llegenda hauria tingut els primers furs; un cop aprovats, els aragonesos escolliren un rei, al qual obligaren a jurar els furs. La màxima que resumia aquesta ideologia constitucionalista es resumeix en la frase: «En Aragón antes fueron leyes, que reyes». Segons aquests imaginaris furs, el jurament que es feia quan el rei era escollit era el següent:
« | ¡Señor! Nos que somos tanto como vos, pero juntos más que vos, os hacemos principal entre los iguales, con tal que guardéis nuestros Fueros y Libertades, y si no, no! |
» |
— Jurament d'un rei segons els mítics Furs de Sobrarb |