Arbre de Sobrarbe
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Arbre de Sobrarbe és un escut heràldic que es defineix de la següent manera: en camp d'or, una alzina desarrelada, amb set arrels, en els seus colors naturals, coronada amb una creu llatina tallada i de gules. Actualment constitueix el primer quarter del Escut de l'Aragó, la descripció i l'ús del qual està regulat per la "Llei sobre l'ús de la Bandera i Escut d'Aragó" (Ley 2/1984, de 16 de abril; B.O.A. n.o 5, de 18 de abril de 1984) en l'article 4rt:[nota 1][1]
Arbre de Sobrarbe | |
---|---|
Detalls | |
Tipus | Escut d'armes municipal |
Adoptat per | l'Aïnsa-Sobrarb i l'Aïnsa |
Altres detalls | |
Estat | Espanya |
Aquest escut fou creat a finals del segle XV[2] i apareix per primer cop en la portada de "Crónica de Aragón" (1499),[2] del monjo aragonès Gualberto Fabricio de Vagad. L'escut commemora la Llegenda del Regne de Sobrarbe i els seus Furs, i simbolitza les Llibertats aragoneses.[2] Els seus precedents heràldics es remunten al segle x al Regne de Pamplona, i al Regne d'Aragó aparegueren durant el regnat de Sanç I d'Aragó i Pamplona (1063-1094), rei d'Aragó i Pamplona.