Bulgària
estat d'Europa / From Wikipedia, the free encyclopedia
Bulgària[1] (búlgar: България [Bulgaria]), oficialment la República de Bulgària,[nota 1] és un estat del sud-est d'Europa situat a la part oriental dels Balcans. Fa frontera amb Romania al nord, Sèrbia i Macedònia del Nord a l'oest, Grècia i Turquia al sud i el mar Negre a l'est. El seu territori de 110.994 km² en fa el setzè estat més extens d'Europa. La capital i ciutat més poblada és Sofia, mentre que Plòvdiv, Varna i Burgàs són altres ciutats importants.
България (bg) | |||||
Himne | Mila Rodino (1964) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Lema | «La Unió fa la Força» | ||||
Símbol oficial | Lleó | ||||
Epònim | Protobúlgars | ||||
Localització | |||||
| |||||
Capital | Sofia | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 7.000.039 (2019) (63,07 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | búlgar | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 110.993,6 km² | ||||
Banyat per | mar Negra | ||||
Punt més alt | Mussala (2.925 m) | ||||
Punt més baix | mar Negra (0 m) | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 13 juliol 1878: Història de Bulgària (1878–1946) | ||||
Organització política | |||||
Forma de govern | república parlamentària | ||||
• President | Rumen Radev (2017–) | ||||
Òrgan executiu | Govern de Bulgària | ||||
• Primer ministre | Nikolài Dènkov (2023–) | ||||
Òrgan legislatiu | Assemblea Nacional , (Escó: 240) | ||||
Membre de | |||||
PIB nominal | 84.061.395.658 $ (2021) | ||||
Moneda | lev | ||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .bg i .бг | ||||
Prefix telefònic | +359 | ||||
Telèfon d'emergències | 112 | ||||
Codi país | BG | ||||
Codi NUTS | BG | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | government.bg |
Les cultures prehistòriques organitzades van començar a desenvolupar-se sobre les actuals terres búlgares durant el període neolític. La seva història antiga veié la presència de tracis, grecs, perses, celtes, romans i altres. L'aparició d'un estat búlgar unificat es remunta a l'establiment del Primer Imperi Búlgar el 681 de la nostra era, que va dominar la major part dels Balcans i va funcionar com un nucli cultural per als eslaus durant l'edat mitjana. Va durar fins a l'any 1018, quan va caure sota el domini romà d'Orient. Va renéixer amb el Segon Imperi Búlgar el 1185, que arribà al punt més alt de poder i expansió territorial a la primera meitat del segle xiii, i va existir entre 1185 i 1396, quan fou vençut per l'expansió de l'Imperi Otomà el 1396. El 1878, després de gairebé un segle de renaixença cultural i econòmica, rebel·lions sense èxit i conflictes diplomàtics, Bulgària va recuperar la seva condició d'estat en forma de monarquia i s'alliberà de cinc segles de domini otomà amb l'ajuda de l'Imperi Rus. Els anys següents foren testimoni de diversos conflictes amb els seus veïns, cosa que va portar Bulgària a alinear-se amb Alemanya en les dues guerres mundials. El 1946 es va convertir en un estat socialista d'un sol partit com a part del Bloc de l'Est liderat per la Unió Soviètica. El desembre de 1989, el dominant Partit Comunista va permetre eleccions multipartidistes, que posteriorment van conduir a la transició de Bulgària a una democràcia i una economia basada en el mercat.
La població de 7,2 milions de persones de Bulgària[2] és predominantment urbana i es concentra principalment en els centres administratius de les seves 28 províncies. En termes econòmics, Bulgària és un estat industrial l'economia del qual es basa en la producció de metalls i minerals i en el processament de matèries primeres. Un paper menor en l'economia el tenen l'agricultura i el turisme. Els principals problemes per al desenvolupament del país són els nivells molt alts de corrupció i la situació demogràfica crítica.
L'estructura política actual del país data de l'adopció d'una constitució democràtica el 1991. Bulgària és un estat unitari i una república parlamentària amb un alt grau de centralització política, administrativa i econòmica. És membre de la Unió Europea, de l'OTAN, i del Consell d'Europa; és un estat fundador de l'Organització per a la Seguretat i la Cooperació a Europa (OSCE) i ha estat membre del Consell de Seguretat de les Nacions Unides tres vegades.