Renaixement nacional búlgar
From Wikipedia, the free encyclopedia
El renaixement nacional búlgar búlgar: Българското национално възраждане Bàlgarskoto natsionalno vazràjdane o simplement Vazràjdane búlgar: Възраждане,) és un període del moviment d'alliberament nacional dels búlgars envers l'Imperi Otomà. S'inicia al segle xviii, segons alguns amb el primer escrit sobre història búlgara de Païssii de Hilendar, i continua durant més d'un segle fins a l'alliberament de Bulgària el 1878. És un període de canvis fonamentals en totes les esferes social, econòmica, política i cultural de la vida.
Els canvis en l'àmbit cultural i espiritual van en dues direccions principals: el nou moviment educatiu búlgar i la lluita per la separació eclesiàstica. El desig d'alliberament de l'educació i la cultura de període hel·lenístic, i la posada en fonament d'una nova cultura material i espiritual. Un aspecte essencial d'aquest procés és la lluita contra el poder de l'Església Ortodoxa de Constantinoble per aconseguir la independència de l'església búlgara.
Els profunds canvis en la societat portaran al despertar i l'aixecament dels búlgars per aconseguir la restauració de l'estat búlgar. Les seves fronteres ètniques abastaven els territoris de Mèsia, Tràcia i Macedònia, amb un únic llenguatge literari i parlat, una consciència comuna renovada i una tradició cultural unificada.