Viatges de la Libertat
From Wikipedia, the free encyclopedia
Los Viatges de la Libertat (en anglés : « Freedom Rides ») son las accions de militants del movement afroamerican dels dreches civics qu'utilizavan de bus inter-Estats afin de testar l'arrèst de la Cort Suprèma Boynton v. Virginia que rendiá illegala la segregacion dins los transpòrts. Lo primièr Freedom Ride partiguèt de Washington lo 4 de mai de 1961[1], e deviá arribar a La Nòva Orleans lo 17. Los militants foguèron arrestats dins los Estats del Sud jos lo pretext de forçar las leis localas e las leis Jim Crow.
Tecnicament, los freedom riders pratican pas la desobesissença civila puèi qu'avián lo drech de pas obesir a las leis segregacionistas del Sud dels Estats Units. Mas lors dreches èran pas aplicats per l'Estat federal e èran considerats coma criminals dins los Estats del Sud. Los freedom rides utilizavan la resisténcia non violenta contra los trebolums organizats pels racistes e las arrestacions massivas de las autoritats. Los militants èran negres coma blancs en proporcions egalas[2], e un quart d'entre els èran de femnas[3].