Vedisme
From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo vedisme[1] es una civilizacion menada en Índia antica per un pòble vengut dels plans d'Iran, après la descasença de las vilas de Mohenjo daro e d'Harappa. Aquel pòble dels arias, organizat en castas complementàrias, apièja sa poténcia sus la practica dels rites complèxes qu'intègran de paraulas e gestes « magics ». La paraula i jòga tota sa poténcia jos la forma d'« imnes » transmeses oralament de mèstre a discípol. L'invencion de l'escritura permet de crear de recuèlhs de tèxtes que lo principal se nomena Rig Veda.
Veda significa a l'encòp coneissença intuitiva de poténcias agissentas numinoses que regisson l'existéncia de la societat dels arias, e practica dels metòdes capables de las influenciar. Dotadas d'un nom que permet de los evocar, aquelas poténcias venon de devas luminoses. Per l'exercici del ritual vedic, los oficiants bramans enforçan lo poder del rei, lo raja, e asseguran atal la prosperitat del pòble aria.
Jos l'egida dels bramans l'importança del vedisme passa pauc a pauc del ritualisme a l'especulacion cosmogonica. L'ensems dels tèxtes vedics demora fondamental, mas se complèta pauc a pauc de commentaris nomenats bramana que fondèron una ideologia novèla en Índia anciana, aquela del bramanisme, qu'evolua enseguida cap a las diferentas formas istoricas d'indoïsme, fins a l'indoïsme contemporanèu. Los Indians d'ara utilizan encore los tèxtes vedics, mas l'intègran dins una cultura plan diferenta del vedisme dels ancians arias. Per percebre plan çò que vertadièrament èra lo vedisme original, cal pas mesclar las interpretacions indoïstas d'ara del Veda amb aquelas dels tèxtes vedics ancians.
L'Unesco proclamèt la « tradicion del cant vedic » al Patrimòni Oral e Immaterial de l'Umanitat en 2003[2].