Lista dels emperaires romans
lista d'un projècte Wikimèdia / From Wikipedia, the free encyclopedia
Aquelarticle presenta la liste des emperaires romans dempuèi August fins a la deposicion de Romul August.
Lo títol d'Emperaire roman, resultant d'un concèpte pro modèrne, resumís la posicion tenguda pels individús tenent lo poder dans l'Empèri roman. L'Empièri, desvolopat dempuèi la Republica romana après aver fach de sa capitala Roma lo poder dominant en Euròpa al sègle I AbC, se caracteriza per la concentracion dels poders entre las mans d'un sol individú, puslèu qu'entre aqueles del "Senat e del pòble roman (Senatus populusque romanus, SPQR).
August (Augustus) es sovent reconegut coma essent lo primièr emperaire. Segon las fonts, Juli Cesar (Gaius Julius Caesar) fa o fa pas partit de la lista coma essent lo primièr. Oficialament e al moment de sa mòrt en 44 AbC, ten lo títol de dictator a vida, mas es August qu'acaba amb la Republica en 27 AbC. Aquel sap trapar un equilibri entre un poder pro fòrt per èsser durable e lo manten aparent de las institucions republicanas[1], e mèna, al contrari de Cesar, una vida privada simpla e sens luxe ostentatòri (volent paréisser coma un primus inter pares, « primièr entre los sieus parelhs »), tot acumulant una immensa concentracion de poders, de segur d'origina republicana, mas desligat de lor magistratura (imperium, tribun de la plèba, eca). S'assegura d'utilizar pas de títol especific per qualificar sos poders, que pas jamai pren d'esperel, mas se los fas conferirr pel Senat. Son regne comença en 27 AbC, es el que realiza las refòrmas que Cesar sonque aviá promulgadas, donant atal a l'Empèri de trachs economics e socials fòrça diferents d'aqueles de la Republica.
Lo mot latin imperator, que nos ven « emperaire », designava a l'origina pas qu'una qualitat militara (aquela de general en cap) d'entre totes los títols e poders acumulats per August. Per designar l'emperaire, los Romans utilizavan puslèu los tèrmes de « Cesar », d’« August (títol) », car consideravan totes los emperaires coma ligatss senon per la sang, al mens per una mena de ligam d'adopcion, a la familha de Cesar (los primièrs emperaires èran de vertat de sa familha). Lo prenom de l'emperaire après son aveniment es Imperator per la majoritat dels sobeirans romans, los nomen e cognomen variant seguent los titularis. Lo tèrme modèrne d'emperaire es donc utilizat per descriure los dirigents de l'empèri roman, essent donat los ligams estrechs qu'entretengavan amb l'armada (que dependava lo sosten armat de lor poder) e discriminava pas los estils diferents de govèrn pendent las diferentas fasas de l'Empèri.
Fin finala, se cal destriar lo periòde del Principat ont los emperaires se comportan mai o mens al biais d'August, es a dire coma de magistrats (levat unas excepcions) e lo periòde del Dominat ont las institucions de Dioclecian e de Constantin transforman prifongondament lo ròtle d'emperaire, lo fasent passar de primus inter pares a dominus et deus, « senhor e dieu », revelant atal l'evolucion de fach ligada a la Crisi del tresen sègle.