Glifosat
component quimic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Lo glifosat es un erbicid organofosforat non selectiu e sistemic. Es lo mai utilizat dins lo mond entièr.[1][2]
Glifosat | |||
---|---|---|---|
Descobridor o inventaire | |||
Data de descobèrta | |||
Contrari | |||
Color | |||
Simbòl de quantitat | |||
Simbòl d'unitat | |||
Proprietat de | |||
Fondador | |||
Compren | |||
Data de debuta | |||
Data de fin | |||
Precedit per | |||
Seguit per | |||
Coordenadas | |||
General | |||
Formula bruta | C3H8NO5P | ||
Nom IUPAC | N-(fosfonometil)glicina | ||
Numèro CAS | 1071-83-6 | ||
Còde ATC | |||
Aparéncia | solid blanc, inodor | ||
Unitats del SI & CNTP, exceptat indicacion contrària.
| |||
Identificants | |||
ULAN | |||
DOI | |||
RKDimages | |||
Rijksmonument | |||
KGS | |||
Historic Places identifier | |||
ID d'artista de MusicBrainz | |||
ID album de MusicBrainz | |||
ID d'òbra de MusicBrainz | |||
Legislator | |||
Identificant BHL | |||
Identificant ITIS | |||
Identificant IUCN | |||
Identificant NCBI | |||
Identificant TPDB | |||
Identificant GBIF | |||
Identificant WoRMS | |||
Numèro EE | |||
Indicatiu | |||
Còde AITA | |||
Còde OACI | |||
Còde mnemonic | |||
Identificant JPL Small-Body Database | |||
Còde de l'observatòri Minor Planet Center | |||
Identificant Structurae | |||
Identificant Emporis | |||
Numèro CAS | |||
numèro EINECS | |||
SMILES | |||
InChI | |||
InChIKey | |||
Còde ATC | |||
Numèro E | |||
Identificant UNII | |||
Numèro RTECS | |||
Identificant ChemSpider | |||
Identificant PubChem (CID) | |||
Numèro ZVG | |||
Identificant ChEBI | |||
Numèro ONU | |||
Còde Kemler | |||
Identificant Drangbank | |||
Mencion de dangièr SGH | |||
Identificant Wine AppDB | |||
Identificant d'un satellit NSSDC | |||
SCN | |||
|
Pasmens se foguèt promogut coma un produch miracle amb paucs d'efièches negatius, amb los ans, lo nombre de voces contradotòrias aumenta. L'usatge massiu fa qu'après cinquanta ans d'usatge intensiu per tota la planeta, se'n tròban de residus en fòrça aliments, tanben dins lo lach mairal.
Lo produch foguèt desvolopat per la companhiá Monsanto e comercializat amb lo nom de Roundup. Lo brevet casèt en 2000 e es comercializa ara tanben jos d'autres noms per fòrça companhiás. Lo glifosat agís coma inibitor la capacitat de sintetizar los aminoacids aromatics de las plantas. Penetra dins la planta per las partidas verdas e l'erbicid se distribuís a tot lo vegetal quitament dins las raïces. Es eficàç dins la majoritat de las plantas annalas e perennas e pasmens se cal a vegada aumentar la dòsi o l'aplicar al moment de la susceptibilitat maximala. Per contra capita pas a tuar la consòuda (equisetum). Per engenhariá genetica foguèt introduch, a l'iniciativa de Monsanto, un gèn dins las plantas cultivadas que resistís a aqueste erbicid non selectiu que tua la plantas cultivada coma las marridas èrbas. Amb la resisténcia introdusida se pòt alara pulverizar al meteis temps sus las plantas cultivadas e las marridas èrbas e las culturas demòran deserbadas aisidament.
Son usatge massiu aguèt coma efièch que en Danemarc e Groenlàndia, en 2005 se trobèt dins l'aiga freatica de residus de glifosat cinc còps superiors a la nòrma.[3]