Fiji
From Wikipedia, the free encyclopedia
Las Illas Fiji,[2] sonadas simplament Fiji, oficialament la Republica de Fiji (en fijian: Viti e Matanitu ko Viti, en anglés: Fiji et Republic of Fiji; en indi de Fiji: Fiji, फ़िजी e Fiji Dvip Samooh Ganarajya, फ़िजी द्वीप समूह गणराज्य) son un archipèla e un estat sobeiran d'Oceania qu'aparten a l'archipèl omonim, compausat de 322 illas, dont 106 abitadas permanentament, e 522 illòts.
Cal melhorar l'escritura d'aquel article. |
Fiji | |
Imne: «God Bless Fiji» | |
Devisa: «Rerevaka na Kalou ka Doka na Tui» | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Suva 18° 10′ S, 178° 27′ E |
Forma de l'Estat | republica parlamentaria |
• President • Primièr ministre | Wiliame Katonivere Sitiveni Rabuka |
Lengas oficialas | anglés, fijian, indi |
• Lengas reconegudas | rotuman |
Membre de | Commonwealth, ONU, OMC |
Geografia | |
• Totala | 18 274 km² |
• Aiga (%) | 0 % |
Punt culminant | Mont Tomanivi (ca) |
Demografia | |
Populacion | Classat 161en |
• Totala | 935 974[1] ab. (2020) |
• Densitat | 51,22 ab./km² |
Istòria | |
Independéncia | de Reialme Unit |
Data | 10 d'octobre de 1970 |
Republica | 6 d'octobre 1987 |
Economia | |
Moneda | Dolar fijian |
Autras informacions | |
Indicatiu telefonic | +679 |
ISO 3166 | FIJ |
Fus orari | UTC+12:00 |
La capitala n'es Suva, situada en l'illa de Viti Levu. Lo sieu gentilici es fijian -a.
La majoritat de las illas Fiji foguèron formadas per l'activitat volcanica, que comencèt i a unes 150 milion d'ans. Uèi, i a qualque activitat geotermica sus las illas de Vanua Levu e Taveuni. Los sistèmas geotermics de Viti Levu son d'origina volcanica, amb de descargas superficialas de bassa temperatura (35–60 °C).