Evolucion umana
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'evolucion dels umans es la seguida de cambis que se passèt per una mena de primats fins a qu'arriben a constituir l'actuala espècia d'Homo sapiens sapiens. Los cambiaments mai importants e, per atal, los mai discutits, serián aqueles relatius a l'apareisson de la paraula, la bipedia e la fabricacion d'aisinas.
Los essères umans apareguèron sus Tèrra fa mai de 130 000 ans[1] pendent lo periòde Paleolitic. Aquó se passèt aprèp un long periòde d'evolucion. A l'epòca, la Tèrra èra dins una èra glaciala, amb un clima plan mai fred qu'ara (que siem dins un periòde interglacial).
Los davancièrs dels umans, coma los Homo erectus utilizavan d'aisinas simples pendent de millenaris, mas, dins aquel epòca, las aisinas melhorèron, venguèron mai precisas e complèxas. A un moment, los umans comencèron a utilizar lo fuòc per se caufar e còser. Tanben desvolupèron lo lengatge, e tanben los rites funeraris. Dins aquel periòde, totes los umans vivian de la caça (d'en primièr de carraunhada) e de culhida, e èran nomads; l'element clau es que va cambiar la seuna postura.
Fa prèp de 50 000 ans, s'acabèt lo darrièr periòde glacial, los esseres umans se lancèron a la conquèsta de la planèta en diferentas brancas partent d'Africa. Una branca arribèt en Austràlia. L'autra arribèt en Asia Centrala, que bifurquèt en doas, una a Euròpa e l'autra pujèt fins a passar l'Estrech de Bering e arribèt en America. Los darrièrs airals que foguèron colonizats son las illas de la Polinesia, pendent lo primer millenari ApC.