Empèri Portugués
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Empèri Portugués o Empèri Colonial Portugués[1] es lo primièr empèri global de l'istòria[2][3][4] essent considerat coma mai ancian dels empèris colonials europèus modèrnes, existissent gaireben pendent sièis sègles, a partir de la Conquista de Ceuta, en 1415, fins a la devolucion de la soberaneitat de Macau a China, e 1999. L'empèri s'espandiguèt per un grand nombre de territòris qu'uèi fan part de 53 païses diferents. Se cal notar, que siá pendent lo regime monarquic o pendent lo regime republican, Portugal jamai s'autodenominèt oficialament coma "empèri".
Empèri Portugués Império Português (pt) | |||||
---|---|---|---|---|---|
Descobridor o inventaire | |||||
Data de descobèrta | |||||
Contrari | |||||
Color | |||||
Simbòl de quantitat | |||||
Simbòl d'unitat | |||||
Proprietat de | |||||
Fondador | |||||
Compren | |||||
Data de debuta | |||||
Data de fin | |||||
Precedit per | |||||
Seguit per | |||||
Coordenadas | |||||
| |||||
Devisa nacionala : {{{devisa}}} | |||||
Imne nacional : {{{imne}}} | |||||
Lengas oficialas | portugués | ||||
Capitala | Lisbona | ||||
Poder civil | Monarquia puèi Republica après l'Estado Novo | ||||
Epòcas |
"Primièr Empèri" (1415-1580): Descobèrtas e espandiment en Africa e en Orient, que s'acaba amb l'ocupacion espanhòla. "Segond Empèri" (1580-1822): Pèrda d'influéncia en Orient, lo Brasil ganha d'importànça. "Tresen Empèri" (1822-1975): Aprés l'independéncia de Brasil, Africa domina las atencions de l'Empèri Colonial Portugués. "Restes de l'Empèri" (1975-1999): demorança de Macau fins a la devolucion a China.
|
De marins portugueses comencèron a explorar la còsta d'Africa en 1419, utilizant las recentas descobèrtas dins de domenis coma la navegacion, la cartografia e la tecnologia maritima, coma la caravèla, amb l'objectiu de descobrir una rota maritima pel lucratiu comèrci de las espècias d'orient. En 1488, Bartolomeu Dias passèt lo Cap de Bona Esperança e, en 1498, Vasco da Gama arribèt en Índia. En 1500, Pedro Álvares Cabral arribèt al Brasil, sus la còsta atlantica sudamericana. Dins las decennias seguentas, los marins lusitanians continuavan d'explorar lo litoral e las illas de l'èst d'Asia, realizant de plaças fòrtas e establiments de comèrci. En 1571, una seria de pòstes avançats ligava Lisbona a Nagasaki, al Japon, lo longo de las còstas d'Africa, l'Orient Mejan, Índia e Asia. Aquel malhum comercial torna una granda riquesa al Reialme de Portugal.
Entre 1580 e 1640, lo Realme de Portugal e l'Empèri Espanhòl partejavan los meteisses reis, dins una union pessonala de las coronas dels dos païses. Pasmens ambedos empèris contunhavan èsser administrats de biais separat, las colonias portuguesas venguèron la cibla de tres poténcias europèas rivalas e ostilas a Espanha, que cobejavan los succèsses iberics exteriors: Olanda, Grand Bretanha e França. Amb una populacion mendra, Portugal èra pas capable de defendre d'un biais eficaç lo malhum enriquit de pòstes comercials e l'empèri comencèt a intrar dins un long e inexorable declin[5]. Pèrdas significativas contra los olandeses de l'Índia Portuguesa e del sudèst asiatic pendent lo sègle XVII acabant amb lo monopòli del comèrci portugués dins l'ocean Indian. Brasil, qu'èra vengut la colonia mai rica de Portugal, prenguèt son independéncia en 1822, dins l'èrsa del moviments independentistas en America al començament del sègle XIX. L'Empèri Portugués alara foguèt reduisit a las colonias del litoral african (que foguèron espandidas cap a l'interior a l'ecasença de la particion d'Africa, a la fin del sègle XIX), Timor-Leste e enclavas en Índia (Goa, Daman e Diu) e en China (Macau).
Après Segonda Guèrra Mondiala, lo líder del Portugal d'alara, António Salazar, ensajèt de manténer intacte çò que demorava de l'Empèri pluricontinental, mentre que los autres païses europèus començavan la descolonizacion dels sieus territòris. En 1961, las tropas portuguesas a Goa èran incapables de tenir l'avançada de las tropas indianas que marchavan cap a la colonia en nombre superior. Salazar deguèt començar una guèrra (la Guèrra Coloniala Portuguesa) amb per objectiu d'eliminar las forças anticolonialas en Africa, que s'acabèt amb la casuda del regime en 1974. Lo nòu govèrn, instalat après a Revolucion dels ulhets, sul còp faguèt venir lei lo principi de l'autodeterminacion dels pòbles, cambiant radicalament de política dubrissent la possibilitat de l'independéncia per totas las colonias, acabant de facto amb l' "empèri portugués". L'excepcion foguèt Macau, territòrio que tornèt en devolucion a China sonque en 1999, marcant simbolicament, la fin de l'Empèri Portugués. A l'ora d'ara, las archipèlas del Açores e de Madeira son los sols territòrios ultramarins demorant ligats politicament al Portugal, mas se las cal considerar coma essent d'illas inabitadas abans l'ocupacion portuguesa. La Comunautat dels Païses de Lenga Portuguesa (CPLP) es lo sucessor cultural de l'Empèri.