Domesticacion
From Wikipedia, the free encyclopedia
La domesticacion (var. adomergiment[1]) designa l'estat dins lo quau la reproduccion, lei suenhs e l'alimentacion deis animaus, ò lo cicle dei plantas, son mai ò mens contrarotlats per l'èsser uman. Una caracteristica de la domesticacion es la seleccion artificiala per l'òme. Per aquò, leis umans botèron aquelei populacions sota lor contraròtle per mai d'una rason : per produrre de manjar ò de produchs non alimentaris (lana, coton, engrais...), per leis ajudar a divèrsei tipes de trabalhs (transpòrt, proteccion deis òmes ò dau bestiau...), per la companhiá, per lo leser ò per la recèrca scientifica. Lei plantas son domesticadas subretot per la produccion de manjar a escala granda mentre que d'autrei son destinadas a l'ornament ò au plaser de l'estetica.
A l'excepcion dau can que foguèt domesticat durant lo periòde dei caçaires-cuelheires, la domesticacion d'animaus e de plantas es un fenomèn que comencèt amb la sedentarizacion e lo desvolopament de l'agricultura. Lo nombre d'espècias domesticadas aumentèt pauc a pauc dins lo corrent de l'istòria gràcias a la descubèrta de sabers novèus e ai cambis amb d'autrei culturas. En particular, la descubèrta d'America per leis Europèus permetèt un important cambi d'espècias entre totei lei continents.
La domesticacion deis animaus e dei plantas ocupa una plaça centrala dins lei societats umanas car permet d'obtenir de matèrias premieras indispensablas. Pasmens, a desenant d'efiechs negatius marcats sus l'environament, en particular en causant una aumentacion deis emissions dei gas d'efiech de sèrra e en accelerant la destruccion dei mitans naturaus necessaris ais ecosistèmas fèrs.