Dinastia Jin (265-420)
From Wikipedia, the free encyclopedia
La dinastia Jin (晉[1], 265–420), devesida en Jin occidentals o Jin de l'Oèst o Xi Jin (西晉)(265-316) e Jin orientals o Jin de l'Èst o Dong Jin (東晉)(316-420), succedís al Reialme de Wei del periòde dels Tres reialmes de China e compta en tot 15 emperaires. Sas capitalas son Luoyang (265-311) puèi Jiankang (316-420), amb un brèu intermèdi a Chang'an (311-316). Los Setze Reialmes ocupan lo Nòrd de la China pendent lo periòde dels Jin orientals. Aqueles darrièrs acaban per èsser capvirat en 420 per la dinastia Liu-Song o Song del Sud, eveniment que marca lo començament del periòde de las dinastias del Nòrd e del Sud.
Aparten al periòde dicha de las « Sèis Dinastias » (220-589): lo periòde dels Tres Reialmes (220-260: 40 ans), la dinastia dels Jin occidentals (265-316 : 51 ans), la dinastia dels Jin orientals en China del Sud (317-420 : 103 ans) e los Setze Reialmes en China del Nòrd (304-439: 135 ans) e fin finala las dinastias del Nòrd e del Sud (420-589 : 169 ans).
Es un periòde crucial de l'istòria de China, pr'amor que sas primièras annadas representan una brèva parentèsi de patz après las devastacions qu'aviá mercat lo periòde dels tres Reialmes. Reunifica lo territòri chinés[2] e mèna un breu periòde prosperitat entre 280 e 304, çò qu'empacha pas l'emergéncia de fòrça problèmas politics e socials, coma la migracion de contunh de la tribús non sinizadas al sen del territòri dels Jin.
Profeitant dels Caòs generat per la guèrra dels uèit princes, aquelas tribús s'erigisson en reialmes e prenon lo contraròtle de la mai granda partida de las planas del nòrd de la China[3], que sont a l'epòca lo còr economic e politic del país. Caçats del nòrd, los Jin se replega suls territòris situats al sud del riu Huai. Es lo començament de la dinastia dels Jin Orientals.
Aflaquit per la pèrda del nòrd, lo govèrn dels Jin Orientals deu compausar en permanéncia amb los grands clans del Sud e de poderoses generals, coma Wang Dun e Huan Wen. Aqueles generals lançan regularament de las expedicions per reconquerir lo nòrd de la China, mas en van. En efièch, la conjugason de la flaquesa economica del Sud e de las tensions perpetualas entre lo govèrn e l'armada provòca lo fracàs de gaireben totes aquelas expedicions.
En 383, los Jin de l'èst devon far fàcia a la menaça de l'empèri dels Qin anterior, que tornèron unificar lo nòrd de la China a lor benefici. Malgrat una inferioritat numerica fòrça granda, l'armada dels Jin capita a véncer sos enemics pendent de la batalha del riu Fei, çò que provòca la casuda dels Qin anteriors e una novèla division del nòrd de la China entre diferents reilames concurrents[4]. Tirant avantatge d'aquel torn de situacion, las armadas Jin dirigidas per Xie An, puèi per Liu Yu, lançant una seria d'expedicions que permeton l'annexion de gaireben totes los territòris situats al sud del fluvi Jaune, aquò malgrat una decenniá de guèrra civila. Los Jin tiran partit d'aquelas victòrias, que en 420, lo general Liu Yu destituís Jin Gongdi, lo darrièr emperaire dels Jin de l'èst, metent atal fin a la dinastia.
La dinastia Jin es en luta de contunh contra los senhors de guèrra e los sobeirans de las etnias non Han qu'acaban per ocuper lo Nòrd. La faquesa de las institucions etaticas permet a las grandas familhas e als generals de disputar lo poder als emperaires, çò que provòca una instabilitat politica cronica. Aquela instabilitat empacha los Jin de consolidar lor posicion sus l’ensemble del país.
Lo desplaçament de la cort e de l’aristocracia dins la region de l’actuala de Nankin après la casuda dels Jin occidentals contribuís a la continuacion de l’integracion del Sud dins l’empèri. Malgrat (o a causa) l’instabilitat politic, lo periòde es fecond sul plan de la filosofia e de la religion: naissença e desvelopament dels corrents de pensada Xuanxue e Qingtan, apogèu dels Mèstres celèsts e naissença de novèls corrents taoïstas, desvolopament de l’alquimia e de bodisme del Sud amb de personalitats coma Ge Hong e Huiyuan. Dels progreses tecnics se faguèron, subretot dins los domènis del tissatge, de las colors de papièr, de la medecina e de la metallurgia. Dins lo domèni de las arts, se pòt citar lo calligraf Wang Xizhi (303-361) e lo poèta Tao Yuanming.