Andòrra
From Wikipedia, the free encyclopedia
Andòrra, oficialament lo Principat d'Andòrra (en catalan: Principat d'Andorra), es un pichon estat sobeiran europèu, situat dins los Pirenèus entre Espanha e França, en limitant amb la comunitat autonòma de Catalonha al sud, e amb los departaments dels Pirenèus Orientals (Catalonha Nòrd) e d'Arièja (Occitània) al nòrd. Andòrra es un dels Estats mai pichons del monde, amb sonque 468 km2 e una populacion estimada de 80 000 personas. Amb 81 222 abitants, representa 0,59% de la populacion totala dels Païses Catalans. Sa capitala es Andòrra la Vièlha. Lo gentilici es andorran -a.
Pels articles omonims, vejatz Andòrra la Vièlha. |
Andòrra | |
Principat d'Andorra (ca) | |
Imne:
El Gran Carlemany | |
Devisa: « Virtus Unita Fortior » (latin : « L'Unitat fa la Fòrça ») | |
Administracion | |
---|---|
Capitala | Andòrra la Vièlha 42° 30′ N, 1° 31′ E |
Forma de l'Estat | Coprincipat parlamentari |
• Coprince episcopal • Coprince de França • Cap del Govèrn | Joan-Enric Vives i Sicília[1] Emmanuel Macron[2] Antoni Martí |
Lengas oficialas | Catalan |
Geografia | |
Superfícia | Classat 189en |
• Totala | 468 km² |
• Aiga (%) | negligible % |
Punt culminant | Comapedrosa |
Demografia | |
Populacion | Classat 187en |
• Totala | 85 580[3] ab. (2015) |
• Densitat | 183 ab./km² |
Gentilici | andoran -a |
Creacion pariatge Constitucion | 780 8 de setembre de 1278 14 de març de 1993 |
Economia | |
Moneda | Èuro EUR |
IDH | ▲ 0,846 fòrça elevat 33en (2005) |
Autras informacions | |
Indicatiu telefonic | 376 |
ISO 3166 | AD |
Fus orari | +1: (CET); Ora d'estiu: UTC+2: (CEST) Central European Time |
Domeni internet | .ad |
Pendent 715 ans, de 1278 fins a 1993, lo govèrn andorran foguèt dirigit per un coprincipat, governat per un cap d'Estat catalan, l'Evesque d'Urgèl e un occitan, lo comte de Fois que, après la Revolucion Francesa foguèt eretat pel President de la Republica. Pasmens que la constitucion andorrana a conservat aquel sistèma, lo govèrn s'es transformat en una democracia parlamentària e un coprincipat constitucional. Es lo sòl coprincipat parlamentari del monde. Pendent longtemps paura e isolada, la montanhosa Andòrra comencèt prosperar après la Segonda Guèrra Mondiala, mejançant l'indústria del torisme. La poderosa economia a atragut fòrça d'immigrants provenents tant d'Espanha (sustot catalans e galècs) coma de Portugal e de França. Un dels factors qu'atrai mai lo comèrci e los clients es l'inexisténcia de l'impòst sul revengut.
Las Valadas d'Andòrra (Valls d'Andorra en catalan) es lo nom istoric d'Andòrra e se conois sovent aquel estat per aquel tèrme. Aquel nom rau del relèu andorran, format de divèrsas valadas qu'apertenon principalament a la conca de la Valira, exceptant l'entèsta d'Arièja que desboca dins la Garona.