Dryopteris
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Dryopteris ,[1] a l’è on géner di piant de la famiglia di driopterodàcei, de la sòtt-famiglia di driopteròidi, second la classificazión del Pteridophyte Phylogeny Group, on grupp di botànich che l’hà classifica in del 2016 . Quèll géner chì el tira denter di fìres che i sò nòmm comùn hinn fìres de legn, fìres mas’c o fìres a scud .[2] A gh’è pressappòch 300-400 speci in quèll géner chì. [3][2][4][5] Quèj speci chì hinn spantegàa in Asia, America, Euròpa, Africa e in di ìsol Pacìfich, con la diversità maggiora in del’Asia orientàl.[5][6] Tanti di speci gh’hànn di portinèst robùst e rampegant che formen ona coròna, cont on anèll di frasch compagn d’on vas. I sòri hinn redónd, cont on indusio a forma de scud (peltàa) . La gamba de la foeuja la gh’hà su di basèj ‘me la fudèss ‘na scala.
Dryopteris | ||||||||||||
---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|---|
occ.: Fìres or.: ??????? | ||||||||||||
Dryopteris carthusiana | ||||||||||||
Classifigazion sientífiga | ||||||||||||
| ||||||||||||
L’ibridazion e la pòliploidia hinn di fenòmen comùn de quèl gener chì, e gh’en tanti speci che s’hinn formàa per via de quèj procèss chì. I speci di fìres del nòrd America gh’hànn fàa capì ai ricercadór che gh’eren di relazión strècc tra tanti speci di Dryopteris, e quèst l’è on esempi de speciazion travèrs l’ibridazion allopòliplòida. [7]