Dia
creadura del cel di podé soranaturai / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un dia[1] (o dee,[2] o Dio soratut in d’un contest cristian e monoteista; forma feminina deja[3]) l’è un vesser soranatural che l’è considerad divin o sagrad.[4] I dia inn stait definid coma “dei entità con di podé ben pussee grand de quii dei omen ordenari, ma che ghe interagissen coi uman — e in del ben, e in del mal — in de di manere che menen i persone a livàss su a di ream de conscienza ben pussee volt de quell del viver normal, de dessora di preocupazzion de la vita de tucc i dì.”[5]
Quest articol chì l'è scrivud in lombard, con la Noeuva Ortografia Lombarda |
I religion pœuden vesser despartide in bas a quancc dia che i sœu devot veneren. I religion monoteisteghe recognossen nomà un dia, al qual se referissen normalment coma “Dio”;[6][7] inveci, quei politeisteghe azzeten pussee de un dia.[8] I religion enoteisteghe recognossen un dia coma el sò vesser suprem, ma neghen nò l’esistenza de tucc i olter dia, e je consideren coma dei aspecc diferent de l’istess prenzipi divin.[9][10] I religion minga-teisteghe neghen l’esistenza de un dia eterna che el sia conzepid coma la realtà ultima e el creador suprem del mond, ma pœuden azzetà un rosc de dia che viven, mœuren, e nassen ancamò compagn de tute i oltre creature in de l’univers manifestad.
Siben la pupart di religion monoteisteghe tradizionalment la conzepissa i sœu dia coma di vesser che inn omnipotent, omnipresent, omniscient, omnibenevolent e eterna[11][12] nissuna di quei qualità chì inn essenziai a la definizzion de un “dia”[13][14][15] e varie culture hann intendud i sœu dia in d’una manera diversa.[13][14] I religion monoteisteghe per el solet inn usade a referìss al sò dia coma un mas’c,[16] inscambi oltre religion conzepissen i sœu dia a tante fœusge diverse: omen, fomen, ermafrodita o propri senza de sgener sessual.[17][18][19]
Storegament, tante culture antighe — compagn dei egizzian, gregh, roman e todesch antigh — gh’haveven l’us de personificà i fenomen naturai e je consideraven coma l’œuvra de un dia.[20][21][22] In di religion indo-ariane, i dia inn considerad di creature assossenn elevade che però inn ancamò dedenter de l’esistenza material (saṃsāra), e a inn di forme de vita in di quai anca la sgent normal la se pœul reincarnà quand che l’ha guadagnad assee karma positiv par permètegh de renasser in su un pianeta celestial e in del corp de un dia.[23][24]