Suisse
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Suisse ou ben la Suissa[7] (en alemand Schweiz, en francês Suisse, en étalien Svizzera, en roumancho Svizra, en tuche Schwiiz, en lombârd Svízzera) est un payis d’Eropa. Dês 1803, son nom politico oficièl est Confèdèracion hèlvètica (en alemand Schweizerische Eidgenossenschaft, en francês Confédération hélvétique, en ètalien Confederazione svizzera, en roumancho Confederaziun Svizra et puès en latin Confoederatio helvetica)[8]. O est una fèdèracion de 26 quentons, et puès sa capitâla est Bèrna.
Suissa
Cél articllo est ècrit en arpetan romand / ORB lârge. |
Davantage d’informations Devisa, Himno ...
Devisa | en latin : Ūnus prō omnibus, omnēs prō ūnō[N 1] (« Yon por tués, tués por yon ») |
---|---|
Himno |
Cantico suisso |
Féta nacionâla | 1ér d’oût |
· Èvènament comèmorâ | La Pache fèdèrâla () |
Fermer
Davantage d’informations En CFLL, En grafia friborgêsa ...
En CFLL | Konfèdèrachon suisèsa |
---|---|
En grafia friborgêsa | Konfèdèrachyon chuichèche |
En grafia vôdouèsa | Confèdèrachon suissessa |
Fermer
Davantage d’informations Fôrma de l’Ètat, Consèly fèdèrâl ...
Fôrma de l’Ètat | Ètat fèdèrâl avouéc règimo parlementèro dirèctoriâl[1],[2],[N 2] |
---|---|
Consèly fèdèrâl |
Gui Parmelin Ignazio Cassis Alen Bèrsèt Viola Amherd Karin Keller-Sutter Albert Rösti Élisabeth Baume-Schneider |
Prèsident de la Confèdèracion | Alen Bèrsèt |
Vice-prèsident | Viola Amherd |
Chanceliér de la Confèdèracion | Walter Thurnherr |
Prèsident de la Tenâbla fèdèrâla | Martin Candinas |
Parlement | Tenâbla fèdèrâla |
Chambra hiôta Chambra bâssa |
Consèly des Ètats Consèly nacionâl |
Lengoues nacionâles | Alemand, Étalien, francês et Roumancho |
Capitâla |
Niona (dē jūrĕ) Bèrna (dē factō)[N 3] |
Fermer
Davantage d’informations Ples grantes veles, Supèrficie totâla ...
Ples grantes veles | Tsurique, Geneva, Bâla et Losena |
---|---|
Supèrficie totâla |
41 285 km2 (rengiê 133émo) |
Supèrficie en égoua | 3,7 % |
Fus horèro | UTC +1 (chôd-temps +2) |
Fermer
Davantage d’informations Entitât devant, Pache fèdèrâla ...
Entitât devant |
|
---|---|
Pache fèdèrâla | comencement d’oût 1291 |
Rèstoracion | |
Guèrra du Sonderbond | novembro 1847 |
Ètat fèdèrâl |
Fermer
Davantage d’informations Populacion totâla (2021), Densitât ...
Populacion totâla (2021) |
8 738 791[3] hab. (rengiê 100émo) |
---|---|
Densitât | 212 hab./km2 |
Fermer
Davantage d’informations FDB nominâl (2022), Quota de chômâjo (2022) ...
FDB nominâl (2022) |
841,969 milyârds de $ + 3,62 % (20émo) |
---|---|
FDB (PPE) (2022) |
739,494 milyârds de $ + 8,61 % (37émo) |
FDB nominâl per hab. (2022) |
96 390,049 $ + 2,84 % (4émo) |
FDB (PPE) per hab. (2022) |
84 658,442 $ + 7,8 % (9émo) |
Quota de chômâjo (2022) |
2,6 % de la pop. activa - 10,95 % |
Dèta publica bruta (2022) |
Nominâla : 320,856 milyârds de CHF + 2,33 % Relativa : 41,464 % du FDB - 1,80 % |
Monéya |
Franc suisso (CHF ) |
Fermer
Davantage d’informations EDH (2021), EDHI (2021) ...
EDH (2021) | 0,962[4] (prod hiôt ; 1ér) |
---|---|
EDHI (2021) | 0,894[4] (4émo) |
Coèficient de Gini (2018) | 33,1 %[5] |
Endiço d’inègalitât de genro (2021) | 0,018[4] (3émo) |
Endiço d’avanciê d’enveronance (2022) | 65,9[6] (9émo) |
Fermer
Davantage d’informations Code ISO 3166-1, Domêno Malyâjo ...
Code ISO 3166-1 |
CHE, CH |
---|---|
Domêno Malyâjo | .ch .swiss |
Endicatif tèlèfonico | +41 |
Organisacions entèrnacionâles |
CERN (1952) AELE (1960) Consèly de l’Eropa (1963) FME (1992) Banca mondiâla (1992) Francèyancie (1996) ONU (2002) OSCE (1973) ESA (1975) |
Fermer
Confèdèracion suissèssa
(de) Schweizerische Eidgenossenschaft
(fr) Confédération suisse
(it) Confederazione Svizzera
(rm) Confederaziun svizra
(la) Cōnfœdĕrātiō Helvētĭca
Drapél de la Suisse |
Armoueries de la Suisse |