Mari de Bering
From Wikipedia, the free encyclopedia
El mari de Bering (en ingrés: Bering Sea; en russu: Берингово море) es una parti del océanu Pacíficu que cubri una estensión de dos millonis de kilómetros cuadraus.[1][2] Limita al norti i al esti con Alaska, al oesti con Sibéria en Rússia, i al sul cona península de Alaska i las islas Aleutianas. El mari recibi el su nombri por su descubriol, el naveganti danés Vitus Bering,[3] al serviciu de Rússia.
Duranti l'última glaciación, el nivel del mari hue lo bastanti baxu como pa dexal a presonas i animalis migrar dendi Ásia a América del Norti a pie, atravessando de ondi atualmente se sitúa el estrechu de Bering, assitiau ena çona norti del mari. A estu se le da comúnmenti el nombri de «puenti de Beringia» i se hazi fe que hue el primel puntu d'entrá de presonas hazia el continenti americanu.
Con un clima mu arreciu i grandi oleaxi, la navegación es complicá; amás el norti del mari se yela duranti el iviernu. El mari es ricu en recursus pesquerus, prencipalmente el cangrexu rial.