Àkan
From Wikipedia, the free encyclopedia
La llengua àkan és en realitat un grup d'idiomes de les llengües nigerocongoleses que formen part del grup de les llengües tano centrals, un contínuum dialectal amb variants mútuament comprensibles. Es parla a Ghana i a determinats indrets de Surinam. S'han conservat ideogrames antics de la seva escriptura tradicional, tot i que en l'actualitat s'empra l'alfabet llatí modificat i una normativització que data del 1981. Hi ha uns vuit milions de parlants nadius d'àkan. L'àkan és la principal llengua nadiua dels àkans, que viuen a akanlàndia, a Ghana. Aproximadament el 58% dels ghanesos i el 30% dels ivorians parlen l'àkan.
Akan | |
---|---|
Tipus | llengua, macrollengua i llengua viva |
Ús | |
Parlants nadius | 8.300.000 a Ghana.[1] (2007 ) |
Rànquing | 104o |
Oficial a | Ghana |
Autòcton de | Àfrica subsahariana |
Estat | Ghana Costa d'Ivori Benín |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües nigerocongoleses llengües congoatlàntiques llengües volta-congoleses llengües kwa llengües nyo llengües potou-tano llengües tano central | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Akan Orthography Commitee |
Codis | |
ISO 639-1 | ak |
ISO 639-2 | aka |
ISO 639-3 | aka |
Glottolog | akan1250 |
Ethnologue | aka |
ASCL | 9203 |
IETF | ak |
Hi ha tres dialectes de l'àkan que s'han desenvolupat com a estàndards literaris que tenen ortografies diferents: l'aixanti, el twi i el fanti. Aquests tres són intel·ligibles mutualment però tenen formes escrites que no s'entenen per part dels parlants dels altres dialectes estàndards. El 1978 el Comitè Ortogràfic de l'Àkan (AOC) va establir una ortografia comuna per totes les formes àkans. Aquesta ortografia és la que s'utilitza en l'educació primària pels parlants de moltes llengües àkans, així com pels parlants d'altres llengües com l'anyi, el sehwi, l'ahanta i les llengües guangs. L'AOC ha compilat una ortografia unificada que conté 20.000 paraules.
L'àkan va arribar al Carib i a Amèrica del Sud, a on cal destacar que és parlat pels ndyukes de Surinam i els coromantins de Jamaica. Els descendents dels cimarrons, antics esclaus fugitius de l'interior de Surinam i de Jamaica encara utilitzen en l'actualitat una forma d'aquesta llengua.