Zainul Abedin
From Wikipedia, the free encyclopedia
Zainul Abedin (Kishoregonj, Bengala Oriental, 29 de desembre de 1914 – Dhaka, Bangladesh, 28 de maig de 1976)[1] fou un pintor bengalí. Es va fer molt conegut el 1944 per la seua sèrie de pintures en què representava les grans fams que hi hagué a Bengala durant el període colonial britànic. Després de la partició del subcontinent indi es va traslladar al Pakistan Oriental (ara Bangladesh). El 1948, participà en la creació de l'Institut d'Arts i Oficis (actualment Facultat de Belles Arts) de la Universitat de Dhaka.[2] L'Indian Express l'ha descrit com un pintor llegendari de Bangladesh.[3] Les pintures sobre la fam de Bengala del 1943 es consideren com les seues obres més característiques. Fou el pioner del moviment d'art modern que tingué lloc a Bangladesh i va meréixer ser considerat per Syed Manzoorul Islam com el pare fundador de l'art modern d'aquest país, poc després d'haver assolit l'estatus de república independent.[4]
Nom original | (bn) জয়নুল আবেদিন |
---|---|
Biografia | |
Naixement | 29 desembre 1914 Kishoreganj (Bangladesh) |
Mort | 28 maig 1976 (61 anys) Dacca (Bangladesh) |
Dades personals | |
Religió | Islam |
Formació | Universitat de Calcuta Government College of Art & Craft Slade School of Fine Art |
Activitat | |
Ocupació | pintor, escultor |
Activitat | 1943 – 1957 |
Ocupador | Universitat de Calcuta |
Premis |