Vàlia
Rei dels Visigots / From Wikipedia, the free encyclopedia
Vàlia,[1] també conegut com a Wàlia, nom variant de Wald, paraula polisèmica usada especialment com a «governant»;[2][3] (?,? - Tolosa, darreria del 418) va ser rei dels visigots des de l'estiu del 415 fins al 418.
Retrat imaginari de Vàlia (1855) d'Alejo Vera y Estaca, pertanyent al Museu del Prado. | |
Biografia | |
---|---|
Naixement | Abans de 381 |
Mort | 419 Tolosa |
Rei visigot | |
setembre 415 – 418 ← Sigeric – Teodoric I → | |
Dades personals | |
Residència | Tolosa des del 418 |
Activitat | |
Ocupació | governant |
Família | |
Família | Baltungs |
Pare | Atanaric |
Fou escollit després de Sigeric, assassinat només una setmana després d'haver iniciat el seu regnat. Vàlia va regnar només tres anys, i el seu regnat es veié marcat per les relacions i pactes amb els romans. D'antuvi, com intentà en el seu moment Alaric I, Vàlia va intentar passar a la província d'Àfrica, un dels graners de l'imperi, per apropiar-se'n i posar fi a la crisi de subsistència que patien els visigots. És probable, que en un principi no tingués intencions de tenir relacions pacífiques amb els romans, però davant de la incapacitat d'envair Àfrica, finalment, i per obligació, va haver de pactar un foedus el 416 amb els romans a canvi de subministraments alimentaris pel seu poble. A canvi, Vàlia va haver de corregir les accions del seu predecessor, que havia humiliat la princesa romana Gal·la Placídia i restituir-la a la cort romana. A més, els romans, representats per Constanci, van demanar-li la intervenció militar a Hispània per posar sota control les províncies més riques, aleshores en mans d'altres pobles bàrbars.
El 418 va pactar una aliança amb els romans que va permetre l'establiment dels visigots en terres de l'Aquitània, amb capital a Tolosa. Els romans pretenien contenir els visigots a canvi d'oferir-los unes terres on assentar-se, i de les quals en van rebre una part. D'aquesta manera, almenys de forma incipient, s'estableix el regne visigot de Tolosa, si bé es va mantenir en qualitat de federats de l'Imperi, i els monarques visigots no es van declarar independents fins anys més tard.
Va morir la darreria de l'any 418 en circumstàncies desconegudes. Es coneixen molt poques dades de la seva biografia, fonamentalment a través dels relats de Pau Orosi i Olimpiòdor de Tebes.