Visió binocular
From Wikipedia, the free encyclopedia
La visió binocular és el tipus de visió en què els dos ulls s'utilitzen conjuntament. La paraula binocular prové de dues arrels llatines, "bini" (doble), i "oculus" (ull). La visió binocular sol anar acompanyada de la visió simple o "fusió binocular", en què es veu una sola imatge tot i cada ull té el seu propi punt de vista de qualsevol objecte. Tenint dues imatges preses des de posicions lleument diferents, obtingudes per separat per cada ull, el cervell és capaç de processar conjuntament les dues imatges i produir la il·lusió de distància (i per tant de profunditat) analitzant la disparitat o el paral·lelisme entre aquestes imatges. El cervell humà també empra altres senyals de profunditat per a percebre les tres dimensions, tals com: perspectiva (mida dels objectes), superposició, enfocament, il·luminació i ombres.
Altres fenòmens de la visió binocular inclouen la "discriminació utrocular",[1] l'allelotropia i la rivalitat binocular.[2] Els professionals especialitzats a corregir les anomalies de la "visió binocular" són els optometristes i els oftalmòlegs.
El fet de tenir dos ulls apuntant cap endavant té com a mínim quatre avantatges:
- En primer lloc, hi ha un ull de recanvi en cas que un en sigui danyat.
- En segon lloc, dona un major camp de visió. Per exemple, un ésser humà té un camp de visió horitzontal d'uns 200 graus amb dos ulls, però només de 160 graus amb un.
- En tercer lloc, permet l'"addició binocular", amb la qual la capacitat de detectar detalls febles és més gran (els detalls incorrectes d'un ull es milloren amb els detalls, correctes o no, de l'altre).
- En quart lloc es pot donar "estereòpsia", en què la paral·laxi proporcionada per les diferents posicions relatives dels dos ulls dona una precisa percepció de la profunditat.