Violant de Bar
reina de la corona d'Aragó / From Wikipedia, the free encyclopedia
Violant de Bar (nord de França, vers 1365 - Bellesguard, Barcelona, 3 de juliol de 1431)[1] fou duquessa consort de Girona (1380 - 1387) i comtessa consort de Cervera (1380 - 1387) i després reina consort d'Aragó, de València, de Mallorca, de Sardenya i de Còrsega (nominal), duquessa consort d'Atenes i de Neopàtria i comtessa consort de Barcelona, de Rosselló i de Cerdanya (1387 - 1396).[2][3] Fou la segona esposa del rei d'Aragó Joan I el Caçador. Violant és la forma en què, en la historiografia catalana dels últims segles, ha quedat fixat el nom medieval Iolant (o Yolant).
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1365 (Gregorià) valor desconegut |
Mort | 13 agost 1431 (Gregorià) (65/66 anys) Barcelona |
Sepultura | Reial Monestir de Santa Maria de Poblet |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | monarca |
Altres | |
Títol | Reina consort d'Aragó (1387–1396) |
Família | Casa de Scarpone |
Cònjuge | Joan el Caçador (1384 (Gregorià)–) |
Fills | Violant d'Aragó |
Pares | Robert I de Bar i Maria de França |
Germans | Enric de Bar, Eduard III de Bar, Lluís II de Bar, Joan de Bar, Maria de Bar, Violant de Bar, Bonna de Bar, Joana de Bar i Felip de Bar |
La seva cort, en què s'envoltà de músics, trobadors i escriptors, va constituir un centre cultural des del qual impulsà la creació literària i la llengua catalana. Hi coincidiren alguns dels autors catalano-aragonesos més rellevants del moment: Bernat Metge, que fou el seu secretari, Vicent Ferrer i Antoni Canals, entre els seus confessors, i Francesc Eiximenis. Se'n pot dir que és la primera reina de qui es conserva una correspondència literària.[3]