Victor Laloux
arquitecte francès / From Wikipedia, the free encyclopedia
Victor Alexandre Frederic Laloux (Tours, 15 de novembre de 1850 – París, 13 de juliol del 1937) va ser un professor i arquitecte francès.[1]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 novembre 1850 Tours (França) |
Mort | 13 juliol 1937 (86 anys) París |
Sepultura | Cimetière de La Salle (en) |
President Société des Artistes Français | |
1920 – 1922 | |
President Fondation Taylor (en) | |
1912 – 1937 ← Tony Robert-Fleury – Émile Buland → | |
President Société des Artistes Français | |
1910 – 1913 | |
Dades personals | |
Formació | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts Acadèmia de França a Roma |
Activitat | |
Ocupació | arquitecte |
Ocupador | École Nationale Supérieure des Beaux-Arts |
Membre de | |
Professors | Louis-Jules André |
Alumnes | Alfred Agache, Henri Pottier i Yves Hémar |
Obra | |
Obres destacables
| |
Premis
|
Laloux estudià a l'École des Beaux-Arts de París, al taller de Louis-Jules André. Tot i que la Guerra Franco-Prussiana va interrompre els seus estudis, va ser becat amb el Prix de Rome de 1878, que li permeté des de 1879 fins a 1882 estar-se a la Villa Medici de Roma. A la tornada a França, Laloux va treballar dins l'estil neoclàssic. Laloux va rebre l'AIA Gold Medal el 1922, i la Royal Gold Medal de RIBA el 1929. El 1932 va ser elegit membre de la National Academy of Design. Morí a París als 86 anys.
El 1987, el Musée d'Orsay, alhora a l'antiga estació que Laloux va crear, li va dedicar una exposició.[1]