Valls de la Marina Alta
From Wikipedia, the free encyclopedia
Les Valls de la Marina Alta és el nom turístic que el consorci de turisme valencià dona al conjunt de valls de l'interior de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià. Així mateix és format en gran part per la històrica subcomarca anomenada Valls de Pego. Comparteix un relleu accidentat i de difícil accés, el qual ha contribuït a l'aïllament dels pobles de les Valls.
Aquestes valls són:
- Vall de Pego (del protohispànic o ibèric Ipagrum o bé del llatí pagus, camp;[1] amb el municipi de l'Atzúbia i Forna, derivats del mot Atzúbia, deformació de l'àrab Az-zawiya, 'l'ermita' o Az-zubia, 'la clotada' i Forna, àrab 'clotada encofurnada')[1]
- Vall d'Ebo (amb un municipi homòleg d'un poble, conegut popularment com a Ebo, mot mossàrab relacionat amb el nom d'un riu)[1]
- Vall d'Alcalà (amb un municipi, Alcalà de la Jovada (dels mots àrabs Al-qàl'a, 'castell', i Jovada, una mesura de superfície terrestre; o bé d'Atzúbia),[1] i una pedania, Beniaia)
- Vall de Gallinera (de l'àrab Qala an-nabr, 'castell del riu';[1] amb un municipi homòleg, dividit en Alpatró, la Carroja, Benissiva, Benitaia, Beniali, Benirrama, Benissili)
- Vall de Laguar (popularment conegut com a Laguar (de l'àrab Al-aguar, 'la cova'),[1] un municipi amb quatre nuclis de població: Fontilles, Campell, Fleix i Benimaurell)
- Vall de Pop (amb els municipis de Castell de Castells, Benigembla, Parcent, Murla)
- Vall d'Aixa (del proper castell d'Aixa, on Aixa era un nom àrab de dona; amb els municipis de Xaló, Llíber i Alcalalí o Alcanalí). Totes dues valls regades pel mateix riu Gorgos o Xaló, provinent dels noms mossàrabs pel riu, Gorgo i Salone>Xalon.[1]