Ulrich Schmidl
explorador alemany / From Wikipedia, the free encyclopedia
Ulric Schmidl o Schmidel o Schmidt , (* 1510 a Estraubingen (Straubing) - ! 1579/1580/1581 a Ratisbona, Regensburg) fou un soldat Lansquenet, viatger i cronista alemany, que es va embarcar (procedent d'Holanda) a l'expedició de Mendoça al riu de la plata i la descriu amb tot detall a un llibre que edità a Alemanya en tornar al cap de 20 anys.[1][2]
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1514 Straubing |
Mort | 1579 (Gregorià) (64/65 anys) Ratisbona |
Causa de mort | malnutrició |
Dades personals | |
Nacionalitat | alemany |
Religió | Catòlica |
Es coneix per | Primera crònica coneguda de la conquesta de l'Argentina |
Activitat | |
Ocupació | soldat Lansquenet, viatger i cronista |
Família | |
Parents | Martín Elcano |
Va partir cap al riu de la Plata integrant l'expedició de l'avançat Pere de Mendoza. Amb ell viu els horrors de la primera fundació de Buenos Aires. Durant vint anys recorre el que anomena "Paradís de les selves del Paraguai i el Chaco". Els seus relats, testimonis d'un conqueridor no espanyol, es converteixen en les primeres cròniques dels territoris que després serien Argentina i Paraguai.
El 1554 torna a Estraubingen, on hereta el patrimoni del seu germà i es converteix en regidor. Ha de fugir de la ciutat per professar l'luteranisme, dirigint-se a Ratisbona el 1562, on mor el 1579.
El seu relat apareix per primera vegada el 1567, en alemany. El 1599 en llatí, en una edició de Levinus Hulsius, i en el mateix any a la setena part dels grans viatges de Teodor de Bry, tant en llatí com en alemany. De Bry i Hulsius han realitzat gravats que il·lustren les aventures de Schmidl.[3]