Tycho Brahe (Knutstorp, Dinamarca, 14 de desembre de 1546 - Praga, 24 d'octubre de 1601)[1] va ser un astrònom danès. Va fer construir Uraniborg, que es convertiria en el primer Institut d'investigació astronòmica. Els instruments dissenyats per Brahe li van permetre mesurar amb una precisió molt superior a la de l'època les posicions dels estels i els planetes. Atret per la fama de Brahe, Johannes Kepler va acceptar una invitació d'aquest per a treballar-hi a Praga.
Dades ràpides Nom original, Biografia ...
Tycho Brahe |
Nom original | (da) Tyge Ottesen Brahe |
---|
|
Naixement | 14 desembre 1546 Castell de Knutstorp (Regne de Dinamarca i Noruega)
|
---|
Mort | 24 octubre 1601 (54 anys) Praga (Sacre Imperi Romanogermànic)
|
---|
Causa de mort | Causes naturals (Insuficiència renal ) |
---|
Sepultura | Church of Our Lady before Týn (en) 50° 05′ 16″ N, 14° 25′ 22″ E |
---|
|
|
|
|
|
Religió | Luteranisme |
---|
Formació | Universitat de Leipzig (1562–1565) Universitat de Copenhaguen (1559–1562) Universitat de Rostock |
---|
|
Camp de treball | Astronomia i astrònom |
---|
Lloc de treball | Benátky nad Jizerou (1599–1601) Uraniborg (1576–1597) Praga |
---|
Ocupació | astrònom, astròleg, alquimista, poeta, autobiògraf, escriptor |
---|
Ocupador | Uraniborg |
---|
Professors | Valentin Thau i Caspar Peucer |
---|
Alumnes | Simon Marius, Ambrosius Rhodius, Johannes Kepler i Adriaan Metius (en) |
---|
Patrocinador | Frederic II de Dinamarca (1576–1588) Cristià IV de Dinamarca (1588–1597) Rodolf II del Sacre Imperi Romanogermànic (1599–) |
---|
|
Obres destacables |
Estudiant doctoral | Simon Marius, Adriaan Metius (en) i David Gans (en) |
---|
|
Cònjuge | Kirsten Barbara Jørgensdatter (en) |
---|
Fills | Sidsel Brahe |
---|
Pares | Otte Thygesen Brahe i Beate Clausdatter Bille |
---|
Germans | Sophia Brahe, Jørgen Ottesen Brahe, Steen Brahe til Knudstrup, Axel Ottesen Brahe i Knud Brahe (en) |
---|
Premis |
|
|
|
Tanca
Tycho pensava que el progrés en astronomia no podia aconseguir-se per l'observació ocasional i les investigacions puntuals sinó que es necessitaven mesures sistemàtiques nit rere nit utilitzant els instruments més precisos possibles. Les mesures de Brahe sobre la posició dels planetes amb el temps van passar a mans de Kepler a la seva mort. Les mesures del moviment de Mart (i en particular del seu moviment retrògrad) van ser essencials perquè Kepler pogués formular les tres lleis de Kepler que regeixen el moviment dels planetes i que van servir posteriorment de base a la llei de la gravitació universal de Newton.