Tomba de Juli II
conjunt escultòric i arquitectònic de marbre de Michelangelo Buonarroti / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Tomba de Juli II és la denominació historiogràfica d'un conjunt escultòric i arquitectònic de marbre que Michelangelo Buonarroti dissenyà i redissenyà diverses vegades per al papa Juli II, el seu principal mecenes.[1]
Tipus | tomba |
---|---|
Creador | Michelangelo Buonarroti |
Creació | 1505 |
Gènere | escultura religiosa |
Moviment | Alt Renaixement |
Material | marbre marbre de Carrara |
Col·lecció | |
estàtua | |
Catàleg |
Li encarregaren l'obra al 1505 i quedà en l'estat definitiu al 1545, en una escala molt més reduïda que la prevista inicialment. S'anava a situar a la basílica de Sant Pere del Vaticà, el lloc d'enterrament papal; però, després de la mort del papa, s'instal·là com a cenotafi (és a dir, sense allotjar el difunt) en Sant Pietro in Vincoli a l'Esquilí, església protegida per la família della Rovere, de la qual procedia Juli II, i de la qual havia estat cardenal. Tots dos temples es troben a Roma, seu del papat i en aquesta època (especialment turbulenta -Reforma protestant, Guerres d'Itàlia, saqueig de Roma-) també capital dels Estats Pontificis.
En el primer projecte la tomba es dissenyà com una estructura enorme, amb prou espai perquè Miquel Àngel inserís les seves enèrgiques i tràgiques figures (terribilità). Hauria suposat aixecar una mole piramidal de tres cossos, inspirada en el mausoleu d'Halicarnàs (vinculant simbòlicament l'antiguitat grecoromana amb la cristiandat), de 7 m d'alçada i 11 m de base, amb més de quaranta figures de marbre i diversos relleus de bronze, amb una cambra funerària oval a la qual s'accediria per un accés semblant a la "porta de l'Hades" de l'art funerari romà).[2] Se'n preveia una summa de deu mil ducats i un termini de cinc anys; Miquel Àngel va haver d'abandonar els treballs que tenia en curs i rescindir altres contractes.[3]
L'obra significà per a l'artista una de les seues majors frustracions vitals: el papa, sense explicar els motius, interrompé l'encàrrec, possiblement a causa de l'escassetat de fons per al seu ambiciós programa artístic, que en aquest moment s'hagué d'emprar en la reedificació de Sant Pere, a càrrec de Donato Bramante.[4] Després de la mort del papa, el 1513, el projecte es replantejà com un monument adossat a la paret, i se'n reduïren les dimensions en successius contractes, amb un nombre molt inferior de les figures originàriament planificades (menys d'un terç).[5]
La peça més famosa n'és el Moisés, que es va completar durant una de les esporàdiques represes dels treballs, el 1513. Es diu que, sentint que era una de les seues obres amb més vida, Miquel Àngel li colpejà amb un martell el genoll dret, cridant-li: "ara, parla!". La veritat és que pot veure's un desperfecte en aquest lloc.
- Projecte original de 1505, una tomba exempta, segons Franco Russoli, 1952
- Projecte de 1513, segons dibuix de Jacomo Rocchetti, al Kupferstichkabinett
- Projecte de 1516
- Projecte de 1532