Tirà
governant de poder absolut en un règim sense llei o constitució / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un tirà (del llatí tyrannus, i aquest del grec τύραννος, týrannos) és un individu que té poder absolut i que no està restringit per la llei, per mitjà del poble d'un estat o una organització, o un que ha usurpat la sobirania d'un governant legítim. Sovint retratats com a cruels, els tirans poden defensar les seves posicions recorrent a tot tipus de mitjans repressius.[1][2]
Per a altres significats sobre «Tirà», vegeu «Tirans». |
Tirania és la forma de govern que exerceix un tirà. En l'antiga Grècia, els tirans eren sovint aristòcrates que havien guanyat poder sobre d'altres aconseguint el suport dels pobres en oferir-los terres o llibertat de l'esclavatge.
El terme grec original significava un sobirà absolut que va arribar al poder sense dret constitucional, no obstant això, la paraula tenia una con notació neutral durant els períodes arcaic i clàssic primerenc.;[3][4] simplement feia referència a qualsevol individu que havia enderrocat el govern establert d'una ciutat estat (sovint per mitjà del suport del poble) per convertir-se en dictador o hereu d'un dictador. El suport dels tirans provenia de les classes creixents de comerciants i dels pagesos que no tenien cap terra que llaurar o que tenien grans deutes. Si els tirans no eren pas aristòcrates no tenien el dret legal de regnar, però el poble els preferia en comptes dels reis i els altres aristòcrates. Els tirans grecs romanien en el poder contractant soldats mercenaris d'altres ciutats estat. Tot i aquesta connotació de neutralitat, el filòsof grec Plató veia la paraula tyrannos com una paraula negativa, i a causa de la influència decisiva de la filosofia en la política, les seves connotacions negatives van augmentar, continuant posteriorment en el període hel·lenístic.
Els filòsofs Plató i Aristòtil van definir a un tirà com una persona que governa sense llei, utilitzant mètodes extrems i cruels tant contra e l seu propi poble com contra els altres.[5][6] L'Encyclopédie va definir el terme com un usurpador del poder sobirà que converteix a "els seus súbdits en víctimes de les seves passions i desitjos injustos, que substitueix per lleis".[7] A finals dels segle v i IV a. C., va sorgir un nou tipus de tirà, que comptava amb el suport dels militars, específicament a Sicília.
Es poden aplicar acusacions de tirania a diferents tipus de govern:
- al govern per un individu (en una autocràcia)
- al govern d'una minoria (en una oligarquia, tirania de la minoria)
- al govern per majoria (en una democràcia, tirania de la majoria)