The Rape of Lucretia
From Wikipedia, the free encyclopedia
The Rape of Lucretia (en anglès, La violació de Lucrècia) és una òpera en dos actes del compositor Benjamin Britten, sobre un llibret de Ronald Duncan basat en Le viol de Lucrèce d'André Obey, inspirada al seu torn en el cèlebre poema de Shakespeare. Va ser estrenada en el Festival de Glyndebourne el 12 de juliol de 1946.
Ernest Ansermet, el director que dirigí l'estrena d'aquesta òpera | |
Títol original | The rape of Lucretia |
---|---|
Forma musical | òpera |
Compositor | Benjamin Britten |
Llibretista | Ronald Duncan |
Llengua del terme, de l'obra o del nom | Anglès |
Basat en | Le viol de Lucrèce d'André Obey, inspirada al seu torn en el cèlebre poema de Shakespeare. (André Obey ) |
Creació | Hivern i primavera de 1946 |
Data de publicació | segle XX |
Gènere | drama |
Parts | dos |
Personatges | Lucia, Col·latí, Juni, Bianca, Tarquini i Lucrècia |
Estrena | |
Estrena | 12 de juliol de 1946 |
Escenari | Mr. i Mrs. John Christie Opera House, Festival de Glyndebourne, Sussex, Gran Bretanya, |
Va ser composta entre l'hivern i la primavera de 1946, després del gran triomf de Peter Grimes (1945).[1] La tercera de les 12 òperes al repertori del compositor anglès i primera que va escriure per a una orquestra de cambra, pensada per petits teatres i mitjans reduïts.[2]
La història està ambientada en l'any 500 aC i narra com Tarquini, fill del rei romà d'origen etrusc, viola Lucrècia, esposa del general Col·latí i única dona, entre les romanes esposes dels amics de Tarquini, que es va mantenir fidel durant la guerra.[2]