Temporada 1992-1993 de la UE Figueres
season of football team / From Wikipedia, the free encyclopedia
La setena i darrera temporada de la UE Figueres a Segona Divisió A va començar amb la marxa de D'Alessandro al Betis, però no fou l'única. Tab Ramos l'acabà acompanyant a Sevilla. Vermes tornà als Estats Units. El Rayo i el Saragossa s'esbatussaven pel campió olímpic Toni, que al final marxà cap a Madrid, a l'equip de l'inefable Ruiz Mateos. Altimira acceptà una oferta del Badajoz. Tito Vilanova saltà a Primera a les files del Celta de Vigo. El massatgista i home de confiança dels jugadors, Gaspar Pat Sala, deixà el club, igual que el delegat, Ismael Grifeu. Amb aquell panorama, Emili Bach decidí fitxar l'exjugador i entrenador de Premià Miquel Corominas. L'equip mantingué, però, alguns jugadors clau: Márquez, Duran, Valentín, Urbieta, Ferrer, Comas. Manel Pagès mantingué el càrrec de segon entrenador.
| ||||
Organigrama | ||||
---|---|---|---|---|
President | Emili Bach Grau | |||
Vicepresident esportiu | ||||
Director esportiu | ||||
Secretari tècnic | ||||
Entrenador | Miquel Corominas Manel Pagès Pichi Alonso | |||
Assistent | Manel Pagès | |||
Preparador físic | Ismael Dos Santos | |||
Fisioterapeuta | Carles Tomé | |||
Metge | Ferran Bautista | |||
Delegat | Jordi Pagès | |||
Competicions | ||||
Segona Divisió A | 17è ¦ Descens | |||
Copa del Rei | 5a ronda | |||
Copa Generalitat | Quarts de final | |||
| ||||
La pretemporada cridava al pessimisme, i Corominas aviat demostrà, segons els rumors, ser poc pacient i dir les coses pel seu nom. El seu sistema de joc i de treball no convencia quasi ningú. A la quarta jornada fou destituït a les oficines del club, situades al carrer Moreria. Corominas sentencià: «La directiva no té ni idea de futbol.» Li comunicaren el cessament el dissabte al migdia, després del darrer entrenament de la setmana, i poques hores abans del partit Figueres-Sestao.[1] Manel Pagès segué accidentalment a la banqueta. L'equip, descompost i tens, perdé per 1-2 (l'únic gol local el va marcar Alejo).
El Consell d'Administració fitxà ràpidament Pichi Alonso.[2] El tècnic arribà amb el temps just per anar a RCD Mallorca (4-0). L'equip era cuer amb 2 punts i 4 negatius. EI 18 d'octubre, Arseni Comas marcà un solitari gol que permeté guanyar al Lugo. El club no tardà a rescindir el contracte d'Edel, López i Raigón. Per contra, arribà el primer reforç de la competició, el jugador Vladan Dimitrijevic, cedit per l'Albacete. Vladan s'uní al golejador Zoran Stojadinović i encetaren així el grup dels serbis a Figueres mentre es mantenia més viva que mai la Guerra dels Balcans a l'antiga Iugoslàvia. La seva presència no fou gens conflictiva, però sovint eren reclamats pels mitjans de comunicació per parlar més de política que de futbol. L'1 de novembre, dia de Tot Sants, el Figueres guanyà el potent Valladolid (1-0), amb un gol de penal de Márquez. Al cap d'uns dies saltà la bomba informativa de l'any: el jugador andalús José Manuel Monsalvete, cedit al Figueres pel Betis, donà positiu de cocaïna en el control antidòping del dia dels difunts. Ell ho negà en un primer moment, però la contraanàlisi ho confirmà i el centrecampista es convertí en el tercer cas de dopatge registrat en el futbol espanyol. El sancionaren i va haver de tornar cap a Sevilla.
El 13 de desembre, el Figueres empatà a Lleida (1-1),[3] amb un ambient més que carregat. Els lleidatans manifestaren una increïble animadversió cap als figuerencs. El periodista castelloní Pitu Anaya patí aquella actitud per part dels seus propis companys de la cadena radiofònica per la qual treballava quan era a la zona de premsa del Camp Municipal de Lleida. A Figueres es tornà a recordar el crit de «Cádiz, Cádiz!!!» que els aficionats del Segrià van entonar pocs mesos abans, quan es disputava la promoció d'ascens a Primera.
El 17 de desembre es produí un altre fet clau d'aquella temporada: el formidable defensa Alejo viatja a Vigo amb el vicepresident Josep Serra i signa contracte amb el Celta. La Unió perdia una part del seu potencial defensiu... i ofensiu. Alejo era un gran rematador de cap en els córners.
L'inici de la davallada va arribar el dia de Sant Valentí a Badajoz. Els locals van golejar la Unió amb un marcador d'escàndol: 7-1. Pozo va ser el protagonista, enamorant-se del gol i essent l'autor de cinc dels set encerts extremenys.[4]
Després d'empatar amb el Compostel·la a casa (2-2), Ramon de Quintana fou cridat a la selecció sub-21.
A finals de febrer, la Unió passà a ser l'equip més golejat de Segona, amb 39 gols encaixats. Per postres, el porter Ferrer es lesionà i l'hagué de substituir el jove Ángel Campos, un noi de Roses que feia temps que esperava la seva oportunitat en companyia d'un altre jove porter, el portbouenc Antoni Marín.
El 14 de març, el Figueres feu un favor al Lugo, perdé per 2-0, amb la qual cosa li permeté sortir de la cua i caigué ell mateix en la zona de descens directe. Entremig d'aquells successos, el Logronyès va cedir un altre serbi, Dejan Marković, i el Saragossa va fer el mateix amb César i Fuertes. Després arribaria el quart jugador balcànic, Kopunović. La millor incorporació, però, va ser la del barcelonista Lluís Cembranos, que va venir a Sant Climent Sescebes a fer la mili. Va debutar amb la Unió l'11 d'abril amb motiu del Figueres-Palamós (2-0). En deu jornades va marcar sis gols. La seva aportació va ser destacada, però no pas suficient.
Per Fires, la Unió perdé a casa amb el Vila-real CF (0-1), que tenia ben poques possibilitats de salvar la categoria. Aquella derrota va complicar la situació figuerenca fins a extrems insospitats. El líder Lleida va arrancar un empat de Vilatenim (0-0). El comportament del públic empordanès, malgrat els precedents, va ser exemplar.
El 30 de maig, el Betis guanyà a Figueres (0-3) i uns aficionats andalusos perderen els papers a la sortida del partit. El vicepresident Aureli Teixidor intentà posar pau i acabà sacsejat per diferents cantons. Els nervis ja estaven a flor de pell. La Unió perdé també a Santander l'antepenúltima jornada (3-1), tot i que encara quedaven esperances, perquè l'equip era cinquè per darrere. En l'últim partit jugat a casa s'imposà amb rotunditat al Marbella (4-1).
A la darrera jornada calia un miracle per eludir el descens. La possibilitat més assequible passava per una victòria figuerenca a la Ciudad Deportiva del Reial Madrid i per una victòria del Barça B en el Mini Estadi davant el Bilbao Atlètic. El Barça B perdé en un partit desastrós i que aixecà sospites mai comprovades. La Unió va fer la feina i va guanyar a Madrid (2-3), amb un darrer gol de Lluís en el minut 91.
L'equip quedà en 17a posició, empatat a punts amb l'SD Eibar però amb el gol-average desfavorable. Així doncs, el Figueres no pogué evitar el retorn a Segona B.[5] L'equip havia sumat només 32 punts, amb 11 victòries, 10 empats i 17 derrotes, i amb 41 gols marcats i 59 d'encaixats.[6]
El 30 de juny, Emili Bach abandonà definitivament, després de diverses pròrrogues, la presidència de la Unió Esportiva Figueres. Dels 691 accionistes de la societat anònima esportiva en què es va convertir el club, només 150 assistiren a l'assemblea del 26 de juliol, en què Albert Domínguez fou elegit president en substitució de Bach.[7] L'empresari s'acomiadà de tots els qui considerà que havien estat al seu costat amb un aperitiu a l'Hotel Travé. En aquell acte, tots els expresidents vius es feren una foto per a la posteritat.