Teito
edificació de pedra amb coberta vegetal / From Wikipedia, the free encyclopedia
Un teito o casa de teito (també anomenat teitu, palloza, pallouza o pallaza) és una edificació de pedra amb coberta vegetal composta d'escombres o palla de sègol (generalment cabanes, pallisses, sitges, i també habitatges fins a principis del segle XX). Es tracta d'una construcció típica de l'occident asturià i lleonès, sobretot a la zona de Somiedo, a Astúries, a les comarques lleoneses d'Ancares i la Cabrera, i en l'extrem oriental de Galícia.[1]
Les cabanes de teito van començar sent habitatges conjunts en les quals homes i animals convivien en un mateix espai. Amb el temps, aquests habitatges van començar a comptar amb dos accessos en els quals d'una banda entraven els homes i per altra els animals (vaques i cabres). Al final aquestes cabanes es van modernitzar i van comptar amb dues entrades i dos espais totalment separats. En aquest últim cas les persones habitaven la part de dalt, aprofitant la calor generada pels animals a manera de calefacció, que es trobaven a la part de baix[4]
Segons molts historiadors[5] els teitos es van començar a construir cap al segle xii.
Els teitos asturians van començar sent de planta circular, segons vestigis trobats en diferents excavacions així com edificacions encara avui existents que formen edificacions auxiliars als teitos com poden ser els Cuerres,[6] Cúchares.[7]
Avui en dia l'ajuntament de Somiedo aplica un pla de protecció i estudi d'aquestes edificacions, a més de promoure el curs com el reteitado.[8]