T. S. Eliot
poeta, dramaturg i crític literari angloamericà / From Wikipedia, the free encyclopedia
T. S. Eliot (Saint Louis, 26 de setembre de 1888 - Kensington, 4 de gener de 1965) nom de ploma de Thomas Stearns Eliot OM, fou un poeta, escriptor, dramaturg, assagista, editor, crític literari, editor i professor universitari britànic, d'origen estatunidenc, guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1948.[1][2]
Nascut a St. Louis, Missouri, d'una família destacada de Boston Brahmin, es va traslladar a Anglaterra el 1914 a l'edat de 25 anys on es va establir, va treballar i es va casar.[2] Es va convertir en ciutadà britànic el 1927 a l'edat de 39 anys, renunciant posteriorment a la seva ciutadania estatunidenca.[3]
Eliot va cridar l'atenció per primera vegada pel seu poema "The Love Song of J. Alfred Prufrock (La cançó d'amor de J. Alfred Prufrock)" el 1915, va ser rebut com una obra mestra modernista. El van seguir uns quants dels poemes més coneguts en llengua anglesa, com ara "The Waste Land" (1922), "The Hollow Men" (1925), "Ash Wednesday" (1930) i Four Quartets (1943).[4] També va ser conegut per les seves set obres teatrals, especialment Murder in the Cathedral (1935) i The Cocktail Party (1949). Va rebre el premi Nobel de literatura el 1948, "per la seva destacada contribució pionera a la poesia actual".[5][6]
En les seves obres, destaca la cura formal i les referències culturalistes. Enquadrat dins el New Criticism, pensava que l'art no havia de ser l'expressió d'experiències personals sinó el treball sobre símbols universals.[7]