Sviatoslav I de Kíev
Gran Príncep de la Rus de Kíev / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sviatoslav I de Kíev, en antic eslau oriental, Святослав[1] (942 - 972) va ser Gran Príncep de la Rus de Kíev,[2][3] i de vegades es va aliar amb els petxenegs i magiars (hongaresos). Era fill del príncep Ígor de Kíev i la seva esposa, Olga.
Nom original | (mis) Свѧтославъ Игоревичь |
---|---|
Biografia | |
Naixement | c. 942 Kíiv |
Mort | 972 (29/30 anys) Dnieper Rapids (Rus de Kíev) |
Causa de mort | Homicidi |
Príncep de Kíev | |
945 – 972 ← Ígor de Kíev – Iaropolk I → | |
Gran príncep de Nóvgorod | |
945 – 969 ← Ígor de Kíev – Vladímir I de Kíev → | |
Dades personals | |
Religió | Religió eslava |
Activitat | |
Ocupació | diplomàtic, polític |
Altres | |
Títol | Kniaz |
Família | Dinastia ruríkida |
Cònjuge | Predslava (en) |
Parella | Maluixa |
Fills | Iaropolk I ( Predslava (en) ) Oleg dels Drevlians ( ) Vladímir I de Kíev ( Maluixa) |
Pares | Ígor de Kíev i Olga de Kíev |
Sviatoslav és recordat per les seves campanyes militars, que van provocar la caiguda de dues grans potències de l'Europa de l'est, l'Imperi Búlgar i el País dels Khàzars. Amb aquestes campanyes va aconseguir sotmetre també als búlgars del Volga,[4] als alans i a altres tribus eslaves orientals, gràcies a les seves aliances amb els magiars i els petxenegs.
El seu regnat, que durà una dècada, es va caracteritzar per una ràpida expansió de la Rus de Kíev cap a les terres del Volga, les estepes de la mar Càspia i els Balcans. El país es va convertir en una gran potència de l'est del continent, i amb aquests impulsos va decidir traslladar, el 969, la capital de Kíev a Pereyaslavets, a la riba del Danubi.[5] A més, contrastant amb la conversió de la seva mare al cristianisme, Sviatoslav va mantenir la seva fe pagana durant tota la seva vida. Joan I Tsimiscés va sortir contra ells amb la flota, pel Danubi, i els va tallar la retirada pel nord. Parasthlava, la capital del Regne de Bulgària fou conquerida pels rus i el seu rei Bosisa fou agafat allí pels varegs de Sviatoslav I de Kíev i a les seves muralles Tsimiscés els va derrotar i aniquilar; el cap vareg va haver de fer la pau[6] i retirar-se a Rússia i Bosisa fou restablert a tron búlgar per Joan.
A causa de la seva sobtada mort en una emboscada, les seves conquestes, en la seva major part, no es van consolidar en un Imperi en funcionament, mentre que el seu fracàs per establir una successió estable va provocar una guerra fratricida entre els seus tres fills, que va provocar que dos d'ells fossin assassinats.