Siringe
From Wikipedia, the free encyclopedia
La siringe (grec antic σύριγξ flautes de Pan)[1] és l'òrgan vocal de les aus. Està situat a la base de la tràquea i produeix sons complexos sense les cordes vocals que tenen els mamífers. Els sons es produeixen per vibracions a les parets de la siringe o per la vibració de l'aire que hi passa.[2][3]
Part de | ocell |
---|---|
Recursos externs | |
EB Online | science/syrinx-bird-anatomy |
Terminologia anatòmica |
Només les aus tenen aquest òrgan especialitzat i els permet a moltes espècies (com els lloros, els estornells, els corbs, els gaigs, les garses, etc.) imitar la veu humana.[4]
La siringe permet a algunes espècies d'ocells (com per exemple, els lloros) imitar la veu humana. A diferència de la laringe dels mamífers, la siringe es troba on la tràquea es bifurca cap als pulmons, i això permet a algunes espècies produir simultàniament més d'un so.
La cavitat nasal està delimitada per diferents ossos i de forma diferent. La majoria de les aus tenen una obertura que comunica la cavitat nasal i l'oral. No tenen paladar tou i té mecanismes diferents de deglució i respiració. El si infraorbitari és la cavitat cranial i ventral a l'ull, que està buit i té comunicant els sacs aeris i la cavitat nasal. Participa en l'olfacte i és una cavitat relativament accessible subcutàniament a través de la pell i, en infeccions de vies respiratòries altes, és fàcil obtenir mostres o exsudats per punció.
És molt important en animals vius i en necròpsies.