Sinagogues del Caire
From Wikipedia, the free encyclopedia
Avui dia encara hi ha algunes sinagogues al Caire, a la República d'Egipte. Els jueus egipcis constitueixen una de les comunitats jueves més antigues del món. El nucli històric de la comunitat indígena egípcia consistia principalment en jueus rabanites i caraïtes de parla àrab. Després de la seva expulsió dels Regnes d'Espanya, més sefardites i caraïtes jueus van començar a emigrar a Egipte, i el seu nombre va augmentar significativament amb el creixement de les perspectives comercials, després de l'obertura del Canal de Suez eln 1869. Com a resultat, els jueus de tots els territoris de l'Imperi Otomà, així com d'Itàlia i Grècia van començar a instal·lar-se en les principals ciutats d'Egipte, on van prosperar. La comunitat asquenazita, que principalment estava confinada en el barri de Darb al-Barabira del Caire, va començar a arribar a partir de les onades de pogroms que van assotar Europa en l'última part del segle xix. A la fi dels anys 50, Egipte va començar a expulsar la seva població jueva (estimada llavors entre 75.000 i 80.000 persones el 1948)[1] també el govern egipci va començar a confiscar les propietats dels jueus en aquella època. En 2016, la líder espiritual dels jueus a Egipte, Magda Tania Haroun, va declarar que hi havia sis jueus en tot el país, tots ells eren dones majors de 65 anys.[2]