Sanç III de Castella
persona / From Wikipedia, the free encyclopedia
Sanç III, anomenat el Desitjat{nota,1} (1134 - Toledo, 1158), fou rei de Castella (1157-1158). Fill segon d'Alfons VII de Castella, el primer mascle, i de la seva muller Berenguera de Barcelona, va rebre el Regne de Castella després de morir el seu pare Alfons VII[1] i, dividir-se el regne amb el seu germà Ferran II, que va rebre el Regne de Lleó.
Dades ràpides Biografia, Naixement ...
Biografia | |
---|---|
Naixement | c. 1134 (Gregorià) Toledo |
Mort | 31 agost 1158 (Gregorià) (23/24 anys) Toledo |
Sepultura | Catedral de Toledo |
Rei Regne de Castella | |
21 agost 1157 – 31 agost 1158 ← Alfons VII de Lleó – Alfons VIII de Castella → | |
King of Artaxoa (en) | |
1153 – 1157 ← Urraca de Castella i Lleó – Sanç VI de Navarra → | |
Dades personals | |
Religió | Catolicisme |
Activitat | |
Ocupació | governant, guerrer |
Altres | |
Títol | Rei de Castella |
Família | Casal de Borgonya a Lleó |
Cònjuge | Blanca Garcés de Navarra (1151 (Gregorià)–) |
Fills | Alfons VIII de Castella |
Pares | Alfons VII de Lleó i Berenguera de Barcelona |
Germans | Ferran II de Lleó, Alfons de Castella, Ferran de Castella, Garcia de Castella, Urraca de Castella i Lleó, Constança de León i de Barcelona, Sança de Castella i de Polònia, Estefania Alfons de Castella i Sança de Castella i de Barcelona |
Tanca
A jutjar pels elogis que à aquest príncep tributa l'arquebisbe don Rodrigo, hauria estat el seu regnat un dels més feliços d'aquell temps, a no haver-lo la mort arrabassat quan només havia tingut temps per descobrir les seves altes virtuts.[1]