Saga de Hrafnkell
From Wikipedia, the free encyclopedia
La saga de Hrafnkell (AFI:ˈr̥apncɛl ˌsaːɣa/), sacerdot de Frey (nòrdic antic i islandès modern: «Hrafnkels saga freysgoðar») és una saga islandesa l'acció de la qual es desenvolupa al segle x i que relata l'enfrontament entre els caps dels clans familiars en l'est de l'illa. L'heroi epónimo de l'obra, Hrafnkell freysgoði, gaudeix d'una sòlida reputació com duelista i, en un moment donat, fa el jurament d'adorar exclusivament al déu Frey. No obstant això, després d'una sèrie de derrotes i humiliacions, com la destrucció del temple que havia construït per al seu déu, perd la fe i es torna ateu.[1] La seva personalitat evoluciona, perquè l'heroi aprèn a interactuar de manera pacífica amb el seu proïsme. En anar guanyant progressivament la confiança de nous companys, aconsegueix venjar-se dels seus enemics, i finalitza els seus dies com un cap poderós i respectat. La moralitat del relat és que la veritable font del poder no resideix en la fe divina sinó en la lleialtat dels propis subordinats. La saga de Hrafnkell, llegida i apreciada fins avui, sedueix per la seva estructura lògica, la seva versemblança i per la rellevància dels seus personatges. Per totes aquestes raons, l'obra ocupa un lloc central al debat sobre l'origen de les sagues islandeses.