Ròia
From Wikipedia, the free encyclopedia
La Ròia (en occità Ròia, nom femení; en francès la Roya; en italià il Roia) és un riu en els límits entre França (on neix) i Itàlia (per on corre la darrera part del seu curs), que desaigua prop de Ventimiglia. El seu nom antic fou Rutuba.[1]
Tipus | Riu | ||||
---|---|---|---|---|---|
Inici | |||||
Cota inicial | 500 m | ||||
Localització | Coll de Tenda | ||||
Final | |||||
Localització | Golf de Gènova a Ligúria | ||||
Desembocadura | mar Lígur | ||||
| |||||
Afluent | |||||
Conca hidrogràfica | conca del riu Ròia | ||||
Dades i xifres | |||||
Mida | 60 () km | ||||
Travessa | França i Itàlia | ||||
Superfície de conca hidrogràfica | 660 km² | ||||
Mesures i indicadors | |||||
Cabal | 17,6 m³/s | ||||
Fins al 1860, tot el curs de la Roia estava inclòs dins dels límits del Regne de Sardenya. Quan Sardenya va cedir el comtat de Niça a França, que assignava a aquesta última els municipis de Brelh i Saorgio, la Roia es va trobar a travessar la frontera estatal dues vegades, entrant en territori francès a San Dalmazzo di Tenda a sortir a Piena Bassa. El tractat de pau del 10 de febrer 1947 va assignar l'alta Vall del Roia i els antics municipis piemontesos de Tenda i Briga Marittima a França, alhora que va traslladar la frontera franco-lígur més al sud: de fet Piena i Libri, antigament llogarets d'Olivetta San Michele, van passar. a França.[2]
No se l'ha de confondre amb el Reie, a la desembocadura del qual va néixer la ciutat de Bruges, que en texts antics es deia també Roya.[3]