Rodrigo Sánchez de Arévalo
bisbe catòlic / From Wikipedia, the free encyclopedia
Rodrigo o Ruy Sánchez de Arévalo (Santa María la Real de Nieva, Castella, 1404/1405 - 1470) fou un pedagog, historiador, diplomàtic i escriptor castellà del segle xv.
Biografia | |
---|---|
Naixement | 1404 Santa María la Real de Nieva |
Mort | 4 octubre 1470 (65/66 anys) Roma |
Bisbe de Palència | |
6 octubre 1469 – ← Gutierre de la Cueva (en) – Diego Hurtado de Mendoza y Quiñones → Diòcesi: bisbat de Palència | |
Bisbe de Calahorra i La Calzada | |
30 octubre 1467 – ← Pedro González de Mendoza – Juan Díaz de Coca → Diòcesi: bisbat de Calahorra i La Calzada | |
Bisbe de Zamora | |
1467 – ← Juan de Mella – Juan de Meneses (en) → Diòcesi: bisbat de Zamora | |
Bisbe d'Oviedo | |
22 abril 1457 – ← Iñigo Manrique de Lara – Juan Díaz de Coca → Diòcesi: bisbat d'Oviedo | |
Dades personals | |
Religió | Església Catòlica |
Formació | Universitat de Salamanca |
Activitat | |
Ocupació | sacerdot catòlic, historiador, prevere catòlic de ritu romà |
Obra | |
Obres destacables
|
Estudià dret a Salamanca i allí fou company d'Alonso de Madrigal, el Tostado. Deixeble del bisbe de Burgos i humanista Alfonso García de Cartagena, l'acompanyà al Concili de Basilea (1431-1438), on entrà en contacte amb les noves idees de l'humanisme. Després tornà a Burgos amb el seu protector.
En aquell temps fou ambaixador de Joan II de Castella i Enric IV de Castella. El 1457 fou nomenat bisbe d'Oviedo, el 1465 de Zamora, el 1467 de Calahorra i el 1469 de Palència; amb la sola excepció de la d'Oviedo, no arribà mai a prendre possessió d'aquestes diòcesis i desenvolupà la seva activitat a la cúria romana. El Papa Pau II el nomenà el 1458 Refrendarius utriusque signature i després alcaid del Castell de Sant'Angelo el 1464. Allí tractà amb alguns importants humanistes detinguts per conjurar contra el Papa, com Platina, Pomponio Leto i Maffei, entre altres, amb els quals va mantenir una extensa relació epistolar en què queda palesa la simpatia de Sánchez de Arévalo pels humanistes. No obstant això, representava un tipus d'humanisme clarament cristià, com resulta de les seves obres, en què posa per sobre de la literatura greco-llatina la literatura sagrada.[1]