Repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola
From Wikipedia, the free encyclopedia
La repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola és el conjunt de mesures repressives que va prendre el rei Felip V d'Espanya contra els austriacistes, que durant la Guerra de Successió Espanyola (1701-1714) havien recolzat a l'Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. La repressió borbònica va afectar especialment als Estats de la Corona d'Aragó que majoritàriament es van decantar per l'Arxiduc, a qui van proclamar com el seu sobirà amb el títol de Carles III, mentre els habitants de la Corona de Castella en la seva immensa majoria es van mantenir fidels a Felip de Borbó. La repressió borbònica va provocar l'exili de milers d'austriacistes, molts dels quals es van refugiar a Viena al costat de l'Arxiduc Carles, qui des de desembre de 1711 era l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb el títol de Carles VI. La sortida dels austriacistes del territori espanyol és considerada per l'historiador Joaquim Albareda com el primer exili polític de la història d'Espanya.[1]