Exili austriacista
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'exili austriacista va ser l'abandonament forçós d'Espanya de diverses desenes de milers d'austriacistes a conseqüència de la repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola desencadenada pel rei Felip V d'Espanya contra ells per haver-se rebel·lat i haver recolzat Arxiduc Carles en les seves aspiracions a ocupar el tron de la Monarquia Hispànica després de la mort sense descendència del rei de la Casa d'Àustria Carles II. L'exili va afectar especialment els Estats de la Corona d'Aragó, que majoritàriament es van decantar per l'arxiduc, que van proclamar com el seu sobirà amb el títol de Carles III, mentre que els habitants de la Corona de Castella en la seva immensa majoria es van mantenir fidels a Felip de Borbó. Aquesta emigració forçosa és considerada per l'historiador Joaquim Albareda com el primer exili polític de la història d'Espanya.[1] Molts dels exiliats es van refugiar a Viena al costat de l'arxiduc Carles, que des de desembre de 1711 era l'emperador del Sacre Imperi Romanogermànic amb el títol de Carles VI.
Tipus | exili | ||
---|---|---|---|
Causa | repressió borbònica en la Guerra de Successió Espanyola | ||