Regne de Gumma
regne de la regió de Gibe a Etiòpia que va emergir al segle XVIII / From Wikipedia, the free encyclopedia
El regne de Gumma fou un dels regnes de la regió de Gibe a Etiòpia que va emergir al segle xviii. La seva frontera oriental era formada per la corba del riu Didessa, que el separava (continuant en direcció des riu avall cap a riu amunt) de Limmu-Ennarea al nord-est, i de Gomma i Gera al sud. Més enllà de la seva frontera del nord hi havia diverses tribus d'oromos (del grup dels Macha Oromo), i a l'oest tenia als Sidamo occidentals. El seu territori es correspon aproximadament amb els moderns districtes (woreda) de Gechi i Didessa.
Mootummaa Gummaa (om) | ||||
Localització | ||||
---|---|---|---|---|
| ||||
Població humana | ||||
Religió | sunnisme | |||
Dades històriques | ||||
Creació | segle XVIII | |||
Dissolució | 1899 | |||
Següent | Imperi d'Etiòpia | |||
Aquest antic regne estava situat principalment en una plana amb una elevació mitjana de 6500 peus, i tenia una població aproximada el 1880 d'uns 50.000 habitants que tenien una gran reputació com guerrers.[1] Beckingham i Huntingford consideren Gumma, junt amb Gomma, com un dels menys econòmicament desenvolupats regnes de la regió de Gibe; tanmateix Mohamed Hassen es fixa que, amb l'excepció dels límits del nord i oest on era atacat de manera constant pels seus veïns, els arjo oromo (al nord) i els nonno oromo (a l'oest), forçava els habitants d'aquestes zones a adoptar l'economia pastoralista, a la resta la terra es cultivava intensivament i es feien les mateixes collites que als altres regnes de Gibe (sorgo, blat, ordi i cotó entre les més destacades) amb l'excepció del cafè.[2]