Regió de Brussel·les-Capital
regió de Bèlgica / From Wikipedia, the free encyclopedia
La Regió de Brussel·les-Capital (francès: Région de Bruxelles-Capitale, neerlandès: Brussels Hoofdstedelijk Gewest) és una regió de Bèlgica, amb estatut de comunitat bilingüe[1] (francès : 90% / neerlandès : 10%).[2] És l'aglomeració urbana més gran de Bèlgica, la capital de la regió és la ciutat de Brussel·les, que ho és també del país, de Flandes i, de facto, de la Unió Europea.[3] Brussel·les ha passat de ser una petita ciutat-fortalesa del segle x, fundada per un descendent de Carlemany, a una metròpoli de més d'un milió d'habitants, l'àrea metropolitana té una població de més d'1,8 milions de persones.
Bruxelles (fr) Brussele (wa) Brussel (nl) Brussel (vls) Brussel (li) Brusselle (pcd) | |||||
Símbol oficial | Flower of Brussels (en) (flors estatals) | ||||
---|---|---|---|---|---|
Epònim | Brussel·les | ||||
Localització | |||||
| |||||
Estat | Bèlgica | ||||
Enclavament a | regió Flamenca i Brabant Flamenc | ||||
Capital de | |||||
Capital | Brussel·les | ||||
Conté la subdivisió | |||||
Població humana | |||||
Població | 1.218.255 (2020) (7.548,98 hab./km²) | ||||
Idioma oficial | neerlandès francès | ||||
Geografia | |||||
Part de | |||||
Superfície | 161,38 km² | ||||
Altitud | 13 m-23 m | ||||
Limita amb | |||||
Dades històriques | |||||
Anterior | |||||
Creació | 12 gener 1989: causat per Special Act of 12 January 1989 relating to Brussels Institutions | ||||
Dia festiu | |||||
Organització política | |||||
Òrgan executiu | Govern de la Regió de Brussel·les-Capital | ||||
• Ministre-president | Rudi Vervoort (2013–) | ||||
Òrgan legislatiu | Parlament de la Regió de Brussel·les-Capital , (Escó: 89) | ||||
Membre de | |||||
Identificador descriptiu | |||||
Fus horari | |||||
Domini de primer nivell | .brussels (oc) | ||||
Prefix telefònic | 02 | ||||
ISO 3166-2 | BE-BRU | ||||
Codi NUTS | BE1 | ||||
Altres | |||||
Agermanament amb | |||||
Lloc web | be.brussels | ||||
Des del final de la Segona Guerra Mundial, Brussel·les ha estat un centre de primer ordre de la política internacional. El fet de ser la seu de les principals institucions de la Unió Europea[4] així com la seu de l'OTAN ha convertit la ciutat en un centre poliglota amb nombroses organitzacions internacionals, polítics, diplomàtics i funcionaris.[5]
Tot i que Brussel·les fou històricament de parla neerlandesa entre els segles xix i xx s'ha produït un afrancesament progressiu i avui dia la majoria dels habitants són de parla francesa, malgrat que els dos idiomes són oficials.[6] Les tensions lingüístiques es mantenen vives, i les lleis sobre la llengua dels municipis que envolten Brussel·les són un tema que genera molta controvèrsia a Bèlgica.