Regiment Castilla
From Wikipedia, the free encyclopedia
El Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16 és una unitat d'infanteria de l'Exèrcit de Terra espanyol. Es va crear per iniciativa de Pedro de Alcántara, XIII duc del Infantado, que fou a més el seu primer coronel. El 3 d'abril de 1793 es va cursar la petició de la creació del Regiment al rei Carles IV d'Espanya, qui va contestar afirmativament el 15 d'abril d'aquest mateix any. La seva primera denominació va ser la de Regiment de Voluntaris de Castella, segons notificació del Ministre de la Guerra de data 25 d'abril de 1793, en la qual es transmet el desig del rei que se li imposi el nom esmentat. El Regiment es va fundar amb tres batallons de quatre companyies de fusellers cadascun.[1]
Dades | |||||
---|---|---|---|---|---|
Tipus | regiment d'infanteria Arma d'infanteria de l'exèrcit espanyol entitat desapareguda | ||||
Història | |||||
Creació | 1792 | ||||
Fundador | Pere d'Alcàntara | ||||
Té l'àlies de «L'Heroi», sobrenom aconseguit per la valentia mostrada contra els francesos en el segon setge de Saragossa, especialment en la presa amb baioneta de la muntanya Torrero i en la defensa del Convent de Jesús el 21 de desembre de 1808.[2] Segons va citar el capità d'infanteria Antonio Gil Álvaro el 1893, «aquest malnom és a causa de l'actuació del Regiment durant el segon lloc de Saragossa».[3] La Junta Suprema Central de Cadis, va decretar que aquestes forces anessin denominades com «Benemèrites de la Pàtria» pel seu «grau heroic i eminent».
El 26 de juliol de 1852 la reina Isabel II d'Espanya va concedir la Creu de Sant Ferran col·lectiva al Regiment, i la «corbata» corresponent per a la seva bandera pel seu «mèrit heroic» en les accions sostingudes el 23 de maig de 1839 en les pedreres d'Utrillas, a la província de Terol, contra les forces carlistes.[4] El Regiment de Voluntaris de Castella va ser l'origen del posterior Regiment d'Infanteria Castilla núm. 16, que després esdevingué l'actual Regiment d'Infanteria Mecanitzada Castilla núm. 16, arran de l'arribada al seu aquarterament de Badajoz dels primers carros de combat i d'altres mitjans mecanitzats, sent el seu primer cap des del 17 de febrer de 1966 el tinent coronel Adolfo Rovira Recio.[5][6]