Rebuig de trasplantament
From Wikipedia, the free encyclopedia
El rebuig de trasplantament es produeix quan un òrgan o teixit trasplantat no és acceptat per l'organisme del receptor. La causa d'aquest fenomen és que el sistema immunitari del receptor ataca l'empelt o estructura trasplantada.[1] Això és un fet previsible, ja que la funció del sistema immunitari és reconèixer molècules estranyes a l'organisme i provocar el desencadenament de mecanismes immunològics que les destrueixin, de forma semblant a com passa amb microorganismes patògens com bacteris i virus. Sempre s'intenta buscar el màxim grau d'histocompatibilitat entre donant i receptor per minvar la probabilitat de rebuig immunològic analitzant els seus respectius grups sanguinis i proteïnes HLA. Tanmateix, el tractament amb fàrmacs immunosupressors també té l'objectiu d'evitar el rebuig. Abans del trasplantament aquests fàrmacs disminueixen l'activitat del sistema immunitari i, per tant, la seva capacitat de reconeixement de molècules estranyes. Posteriorment al trasplantament, el receptor ha de seguir el tractament amb fàrmacs immunosupressors per evitar un possible rebuig tardà o crònic (al cap de 3 o més mesos del trasplantament).
Tipus | malaltia relacionada amb el trasplantament |
---|---|
Classificació | |
CIM-11 | NE84 |
CIM-10 | T86 |
Recursos externs | |
Enciclopèdia Catalana | 0206026 |
MedlinePlus | 000815 |
MeSH | D006084 |
UMLS CUI | C0018129 |