RS-25
From Wikipedia, the free encyclopedia
L'Aerojet Rocketdyne RS-25, conegut igualment com a motor principal del transbordador espacial (SSME, de l'anglès Space Shuttle Main Engine),[4] és un motor de coet criogènic de combustible líquid que es feu servir en el transbordador espacial de la NASA i que propulsa el seu successor, l'Space Launch System (SLS).
Encesa de prova (la zona lluent de la part inferior de la imatge és un diamant de xoc) | |
País d'origen | Estats Units |
---|---|
Primer vol | 12 d'abril del 1981 (STS-1) |
Fabricant | Rocketdyne |
Ús | Transbordador espacial Space Launch System |
Predecessor | HG-3 |
Estat | Inactiu des de l'STS-135 |
Motor de combustible líquid | |
Propel·lent | LOX / Hidrogen líquid |
Cicle | Combustió esglaonada |
Ràtio d'àrea de tovera | 69:1[1] |
Rendiment | |
Impuls (buit) | 2,279 MN[1] |
Impuls (nivell del mar) | 1,860 MN[1] |
Pressió de cambra | 20,64 MPa[1] |
Isp(buit) | 452,3 segons[1] |
Isp(nivell del mar) | 366 segons[1] |
Dimensions | |
Llargada | 4,3 m |
Diàmetre | 2,4 m |
Referències | |
[2][3] |
L'RS-25, fabricat als Estats Units per Rocketdyne, crema hidrogen líquid i oxigen líquid criogènics com a propergol. Cada motor proporciona 1,859 MN d'empenyiment en el moment del llançament. Els orígens de l'RS-25 es remunten a la dècada del 1960, però el seu desenvolupament no es posà en marxa fins a la dècada del 1970, mentre que el seu primer vol, l'STS-1, tingué lloc el 12 d'abril del 1981. Al llarg del seu historial operacional l'RS-25 ha passat per diversos canvis que n'han millorat la fiabilitat, la seguretat i les necessitats de manteniment.
El motor proporciona un impuls específic (Isp) de 452 s (4,43 km/s) en el buit o 366 s (3,59 km/s) al nivell del mar, pesa aproximadament 3,5 t i pot oscil·lar entre el 67% i el 109% de la seva potència nominal en increments d'un punt percentual. L'RS-25 funciona a temperatures d'entre –253 °C i 3.300 °C.[1]
En el transbordador espacial, l'RS-25 es feia servir en conjunts de tres motors muntats a l'estructura de popa de l'orbitador que treien combustible del tanc extern. Els motors impulsaven la nau durant tot l'ascens, mentre que un parell de coets acceleradors sòlids i els dos motors AJ10-190 del sistema de maniobra orbital de l'orbitador també proporcionaven empenyiment durant part del trajecte. Els RS-25 eren retirats de l'orbitador, inspeccionats i restaurats després de cada vol per al seu ús en una missió posterior.