Polonès
llengua eslava / From Wikipedia, the free encyclopedia
El polonès o polonés[3] és una llengua eslava occidental del grup de les llengües lequítiques,[4] que es parla a Polònia, on és oficial. També és llengua oficial al comtat de Vílnius, a Lituània. Es tracta de la sisena llengua més parlada de la Unió Europea.[5]
Polski ([ˈpɔlsʲci]) | |
---|---|
Altres noms | polski, język polski, polszczyzna |
Tipus | llengua natural i llengua viva |
Ús | |
Parlants | 50 milions[1][2] |
Parlants nadius | 39.700.000 (2019 ) |
Rànquing | 27 |
Oficial a | Polònia Comtat de Vílnius (Lituània) Unió Europea |
Autòcton de | polonesos, caixubis, Silesians, districte de Frýdek-Místek, Polònia, Žilina i província de Lviv |
Estat | Polònia (38 milions), 12 milions als Estats Units, Lituània, Belarús, França, Alemanya, Ucraïna i altres. |
Classificació lingüística | |
llengua humana llengües indoeuropees llengües balto-eslaves llengües eslaves llengües eslaves occidentals llengües lequítiques | |
Característiques | |
Sistema d'escriptura | alfabet llatí |
Institució de normalització | Rada Języka Polskiego |
Estudiat per | estudis polonesos |
Codis | |
ISO 639-1 | pl |
ISO 639-2 | pol |
ISO 639-3 | pol |
SIL | pol |
Glottolog | poli1260 |
Ethnologue | pol |
ASCL | 3602 |
IETF | pl |
El polonès s'escriu amb alfabet llatí. Aquest fet distintiu entre les diferents llengües eslaves es deu a la religió. És a dir, si es tracta de cristians ortodoxos (tradicionalment) utilitzen l'alfabet ciríl·lic, i si es tracta de cristians catòlics (tradicionalment) utilitzen l'alfabet llatí.
El polonès, com la major part de les llengües eslaves, es declina. Té set casos: nominatiu, acusatiu, genitiu, datiu, instrumental, prepositiu i vocatiu; i tres gèneres: masculí, femení i neutre. La seva riquesa fonètica presenta dificultats als parlants estrangers, sobretot per la gran varietat de sons fricatius i africats que conté. Totes les paraules són planes i no es fa servir l'accent gràfic tònic, sinó un accent que marca palatalitzacions.
Com a curiositat antigament a Polònia la llengua de cultura havia estat el llatí, fins que, entre d'altres, es van començar a traduir obres per a les reines, que no sabien llatí i només les podien entendre en polonès.